Dues dècades de cinema en femení
La Mostra de Films de Dones visibilitza durant 10 dies el millor cinema amb firma femenina. Un homenatge col·lectiu a Maria-Mercè Marçal dirigit per realitzadores catalanes inaugura el festival avui.
BARCELONA.Barcelona torna a tenyir-se de cinema en clau femenina. Després que ahir es projectés la noruega Siempre feliz a la plaça de la Virreina, avui arrenca oficialment la 20a edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, que, amb la Filmoteca, l'Espai Bonnemaison i el CCCB com a seus principals i el talent com a única brúixola, fa dues dècades que està normalitzant la difusió d'autores tan rellevants com Chantal Akerman i descobrint-ne al públic català d'altres com la japonesa Naomi Kawase.
Per celebrar el vintè aniversari les organitzadores han decidit reivindicar l'imaginari cinematogràfic femení que han contribuït a crear regirant els calaixos de la Mostra. A partir de propostes de més de 300 espectadors habituals del certamen han donat forma a la secció Una Antologia, en què el públic es retroba amb obres d'autores de capçalera del festival: a més de Kawase i Akerman hi figuren les pioneres Alice Guy -la primera directora que es coneix- i Germaine Dulac, així com la directora de culte Lizzie Borden, autora del clàssic del cinema feminista Born in flames.
En aquests 20 anys la presència de les directores a la cartellera ha crescut, però encara és més aviat minsa. "Estem en una xifra al voltant del 7%", diu la portaveu de la Mostra, Anna Solà. "El cinema segueix sent un àmbit masculí, de difícil accés per a les dones. És per això que quan les dones hi arriben acostumen a aportar innovacions i punts de vista diferents". Segons Solà, la mirada femenina és "tan diversa com les mateixes dones", però és fàcil trobar-hi punts en comú: "On la mirada femenina es manifesta més és en el tipus de llenguatge, allunyat de l'androcentrisme".
Dins del programa hi abunden els exemples: la grega Attenberg , que va captivar Tarantino a Venècia, captura l'univers d'una noia que es relaciona amb el món a través dels documentals de David Attenborough, les cançons de Suicide i les lliçons de sexe de la seva amiga Bella; 48 , de Susana de Sousa, és un bon exemple de com estirar el fil de la memòria de la dictadura portuguesa a partir de fotos de les fitxes policials, i Abrir puertas y ventanas , de Milagros Mumenthaler, mostra el dol de tres germanes per la mort de l'àvia en un film que entrelliga tristesa, sensualitat i bellesa. Però el gran esdeveniment d'aquesta edició és, potser, l'estrena de Ferida arrel: Maria-Mercè Marçal , un film col·lectiu al voltant de la figura de la poeta en què participen 22 realitzadores catalanes, entre les quals hi ha Judith Colell, Rosa Vergés i Elisabet Cabeza. "Marçal va ser espectadora de les primeres edicions de la Mostra", assegura Solà. El cercle es tanca.
