Publicitat
Publicitat

Dues generacions d'artistes i el vídeo

Antoni Llena

"Ens havien convidat a parlar sobre la nostra feina al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. En lloc d'anar a fer la conferència, vam decidir projectar Primera mort , on se'ns podia veure un dia qualsevol, sense fer res -diu Antoni Llena (Barcelona, 1942)-. Aquesta passivitat volia representar, més que una crítica al franquisme, el nostre desinterès pel panorama artístic que vèiem venir. Volia posar de manifest la nostra postura anàrquica".

Eugènia Balcells

Nascuda a Barcelona el 1943, va descobrir el vídeo a Nova York, on va viure durant deu anys. Li va representar tot un nou camp d'experimentació que ha seguit treballant al llarg dels anys. Ara ha abocat tot aquest bagatge per donar forma al discurs de la pel·lícula L'arròs es planta amb arròs , que ha realitzat per recollir les reaccions i els treballs que han sorgit de la seva exposició Freqüències.

Mabel Palacín

Serà la representant de Catalunya a la Biennal de Venècia. Mabel Palacín (Barcelona, 1965) ja pertany a una generació d'artistes que pot reflexionar sobre el llenguatge del vídeo a través de les mateixes obres. I tot i que no dóna un paper protagonista al vídeo dins la seva obra, ja que prefereix parlar d'imatges en general, destaca la seva versatilitat i el seu caràcter democràtic, capaç d'absorbir materials de sensibilitats molt diverses.

Més continguts de