Dylan emociona la Xina en el seu debut

BarcelonaDesprés de 50 anys de carrera, Bob Dylan va poder per fi cantar a la Xina comunista, encara que ho hagi fet amb gairebé 70 anys a l'esquena i sense entonar els seus himnes polítics més famosos, The times they are a-changing i Blowing in the wind. Una cosa que no va semblar importar al públic de Pequín, que va vibrar emocionat i va respondre amb ovacions, especialment quan el de Minnesota va atacar Like a rolling stone.

Unes 10.000 persones, aproximadament el 90 per cent de l'aforament, van assistir a l'històric concert al Gimnàs dels Treballadors pequinès, que no vivia tanta animació des que va acollir les proves de boxa dels Jocs Olímpics del 2008.

El públic, majoritàriament molt jove i amb molts expatriats, també es va entusiasmar amb un altre dels seus clàssics, A hard rain's gonna fall, encara que es va mostrar una mica fred en l'inici del recital, quan Dylan va interpretar cançons recents.

L'artista, que l'11 d'abril celebrarà 50 anys sobre els escenaris, va preferir en bona part del concert deixar el centre de la tarima als seus companys de grup, tocant gairebé sempre el teclat en un lateral, encara que en un parell d'ocasions es va penjar la guitarra i va recórrer a l'harmònica: quan va sonar va obtenir les majors ovacions de l'emocionat públic. Tot això en un escenari auster, en què la llarga ombra del cantant i el seu barret van ser la major part del temps l'única decoració de fons.

Dylan tot just va parlar amb el públic entre cançó i cançó, fent-ho només per a la clàssica presentació dels seus músics, però ho va compensar portant la seva ronca veu al màxim en les balades, posant de peu als assistents en les cançons finals, un fet meritori en un país on totes les entrades als concerts són de seient.

Dylan no va recitar la seva oda contra la guerra Blowing in the wind, i va optar per una cançó sense implicacions polítiques en què es va declarar disposat a seguir al peu del canó molts anys més: Forever Young.

L'absència de cançons com The times they are a-changing, que en els anys 60 va alimentar els somnis revolucionaris a Occident, fa preguntar-se si la censura xinesa, com va passar fa un lustre amb els Rolling Stones, ha enviat als organitzadors una llista de cançons "no permeses", encara que la pregunta a aquest interrogant, com diria Dylan, està en el vent.

El concert d'avui, unit al que recentment van donar també a Pequín altres artistes veterans com són The Eagles, permet pensar que les autoritats culturals xineses han abandonat el recel cap a les estrelles de rock estrangeres que es va iniciar el 2008, quan la islandesa Bjork va demanar la independència del Tibet a Xangai.