Publicitat
Publicitat

Música

Vellesa daurada

Dylan fa 70 anys treballant en silenci

El seu aniversari coincideix amb la difusió d'una entrevista on afirma que va ser heroïnòman

Bob Dylan compleix avui setanta anys, amb les maletes preparades per a una nova gira europea i la seva passió pels escenaris intacta, després de mig segle de carrera artística. Fidel a la seva fama de persona elusiva i aliena a la fama, a la seva pàgina web no hi ha ni rastre de l'efemèride.

Sí que hi va aparèixer un comunicat fa uns dies per precisar que en les seves actuacions a la Xina no va haver-hi cap mena de censura: "Si hi va haver alguna cançó, vers o línia censurat ningú m'ho va dir, mai, i toquem i cantem totes les cançons que teníem intenció de tocar", va afirmar en un missatge dirigit als seus seguidors. Dylan havia estat criticat per no incloure en la seva primera actuació al país asiàtic les seves cançons més reivindicatives i per no esmentar l'artista xinès Ai Weiwei, empresonat per la seva dissidència política. Però val a dir que en la seva darrera gira mundial, les vegades que va tocar Blowin' in the Wind es poden comptar amb els dits d'una mà.

El proper 16 de juny reprèn a Irlanda el seu Never Ending Tour (Gira Sense Fi), que va iniciar l'any 1988 i el portarà durant un mes al Regne Unit, Israel, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Dinamarca, Noruega, Suècia i Estats Units. El seu setanta aniversari coincideix amb l'aparició d'un concert gravat el 1963 al festival folk de Walther ( Massachusetts ), quan tenia 21 anys i es disposava a publicar The Freewheelin Bob Dylan.

Ara bé, Dylan no sempre l'encerta en directe. Les seves actuacions a Espanya de fa dos anys van arrossegar el llast de la seva ànsia de tocar el piano. Teclista molt poc solvent, Dylan va fer ballar la seva excel·lent banda tota l'estona a un ritme de minuet cansí.

Com era d'esperar, avui han sortit a la llum notícies sobre el joglar de Duluth. Segons una entrevista, la gravació de la qual acaba de donar a conèixer l'amic i biògraf del cantant Robert Shelton, Dylan va pensar en el suïcidi i va estar enganxat a l'heroïna en el seu moment de màxim èxit, en la dècada dels seixanta. "Vaig deixar el consum d'heroïna a Nova York. Vaig estar molt, molt penjat durant una temporada, realment molt enganxat i vaig deixar el vici. Tenia un vici de 25 dòlars al dia i ho vaig deixar", va afirmar en una entrevista gravada en un avió el 1966.

Shelton va explicar a la BBC que té la intenció d'incloure aquesta i altres gravacions inèdites de converses amb Dylan en una nova edició del seu llibre No Direction Home. El biògraf ha autoritzat la difusió de part d'aquestes gravacions, com la referent al suïcidi, en la que s'escolta a Dylan dir: "Per mi la mort no és res. Podria haver-ho fet fàcilment. Sóc el tipus de persona que se suïcidaria. Em clavaria un tret al cervell. Si les coses fossin malament, saltaria per la finestra", se'l sent dir. 50 anys després, ens podem prendre aquestes paraules com la típica boutade que esgrimia magistralment el Dylan de finals del seixanta.

Etiquetes

Més continguts de