Publicitat
Publicitat

ESCRIPTORS FONAMENTALS EN LA VIDA DE JOAN FUSTER: SIMILITUDS I DISSONÀNCIES

MICHEL DE MONTAIGNE

El moralista francès és el fundador de l'assaig, mestre i patró del gènere. Fuster l'anomenava "el nostre avi", en nom dels assagistes que el van seguir. Comparteixen la individualitat, la vocació i la professió de ser ells mateixos, de parlar en nom propi, l'autoconeixement i l'autoexamen, la idea que en principi tot és objecte de crítica, i que l'assaig és el resultat del lliure examen, un exercici de sinceritat moral, intel·lectual i lliure. Alhora refusen els llenguatges savis, adoptant la parla de la gent, i practiquen un escepticisme moderat. Ambdós citen altres autors constantment i tenen l'esperit d'oposar-se a qualsevol sistema. La diferència, potser, és que Montaigne assaja sobre si mateix; Fuster, en canvi, assaja més sobre les coses.

CARLES RIBA

Carles Riba és l'autèntic mestre de l'assaig català purament literari. Fuster solia afirmar que el Noucentisme acabava, de fet, amb Riba. Això significa que Riba, en el fons, és un fill del Glossari i fidel a la lliçó d'Ors, a la dogmàtica noucentista, aristocratoide. En aquest sentit, és molt diferent de Fuster, com també en l'humor i l'estil de la prosa. Ara bé, compartien l'apassionament i la dimensió de consciència col·lectiva quan escrivien, i el valor intrínsec dels assajos, els quals respiren la densa unitat del pensament. I tots dos tenen l'admirable capacitat del desdoblament: parlar de si mateixos mentre parlen d'altres. De tal manera que es desvelen en l'obra aliena i l'exercici assagístic acaba sent l'obra pròpia fonamental.

EUGENI D'ORS

Fuster va respectar sempre Xènius, admirava el pensador i escriptor noucentista, i admirar significa aquí identificar-se amb la seva posició vital, actitud ideològica o ideari estètic. També hi tenia naturals reserves, perquè Eugeni d'Ors sempre ha estat un nom incòmode per a la memòria col·lectiva de la cultura catalana, però malgrat la seva actitud injustificable, no es pot disminuir la transcendència de la seva obra escrita. Amb Fuster hi compartia la professió i la valentia intel·lectual, l'insaciable curiositat i l'honestedat de l'ofici. Tanmateix, els assajos d'Ors són d'un altre tipus, i es pot dir que no ha tingut seguidors. Fuster havia llegit molt Xènius i considerava el Glossari com un dels esdeveniments més importants de la cultura catalana.

JOSEP PLA

No només es professaven admiració, estima i respecte, sinó que Pla va dedicar a Fuster un dels seus meravellosos Homenots . Fuster va escriure el pròleg a l'obra completa de Pla, el cita molt sovint en els seus assajos i va fer-li una divertida necrològica. Són escriptors de poble, universals com pocs, i d'una insubornable catalanitat. L'estil de Fuster és planià, com la curiositat insaciable, l'ús del sarcasme i el repertori variadíssim de temes. "Formo part del sector d'admiradors d'en Pla. Admirar no és identificar-se. La crítica catalana s'ha d'acostumar a això: a admirar Josep Pla, escriptor excepcional, sense compartir-ne les idees ni les vel·leïtats anecdòtiques, ni fer d'aquest higiènic allunyament una hostilitat imbècil".

Més continguts de