ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 14/04/2011

Eduard Fernández balla amb Mal Pelo la història de Caín

El coreògraf Pep Ramis i l'actor Eduard Fernández es troben a Caín & Caín , un espectacle de moviment que explora la idea de dualitat i que s'estrena demà a Salt i el 28 d'abril al Lliure de Gràcia.

Laura Serra
2 min
Eduard Fernández i Pep Ramis interpreten la mateixa persona, un fraticida que s'ha desdoblat i té conflictes existencials.

Barcelona.Tot i que la seva actitud s'allunyi del posat de celebrity , Eduard Fernández ha actuat en les últimes pel·lícules de més èxit del cinema català i espanyol ( Pa negre i Biutiful ) i n'està enllestint les dues properes ( Los Pelayo, de Rodrigo Cortés, i La piel que habito, d'Almodóvar). "Al principi, qualsevol pel·lícula em feia il·lusió, era un aprenentatge. Ara que en porto unes quantes, no vull rodar per rodar, necessito més estímuls. I de tant en tant m'agrada fer teatre", va justificar ahir a l'ARA l'actor.

Les ganes de compartir escenari amb Pep Ramis, la meitat de la companyia Mal Pelo juntament amb María Muñoz, va ser l'impuls que va fer embarcar-los en el muntatge d'una obra del moviment. De fet, Fernández ja havia treballat en els seus incis teatrals amb companyies de creació, com Els Joglars i La Fura dels Baus. I, per la seva banda, la veterana Mal Pelo també es caracteritza per un treball continu d'investigació escènica, allunyats de les modes i les etiquetes comercials a la seva residència de Celrà. De manera que el Caín & Caín que presenten demà al Centre d'Arts Escèniques de Salt i al Lliure de Gràcia del 28 d'abril al 8 de maig és poc heterodox. "No és dansa ni text, però és un teatre molt físic i amb paraules. És un terreny arriscat que volia provar", va explicar Fernández. "L'obra parla de la idea de dualitat -va concretar Pep Ramis-. Treballem de base amb la història del personatge de Caín, que va matar el seu germà per amor, perquè ens interessava com a arquetip d'un home assenyalat, expulsat i exiliat, amb una càrrega de culpa per fer el que havia de fer, perquè estava escrit".

L'obra té un clar aroma beckettià: en un espai buit, desèrtic, només amb projeccions en blanc i negre a les parets, dos personatges "donen sentit a la vida inventant-se-la del no-res, creant paisatges suggerents, fent-se preguntes, fent que cada dia sigui diferent", descriu Ramis. La mort del germà és sempre present: d'alguna manera Caín es desdobla perquè carrega amb l'abscència d'Abel.

Els dos homes de vegades s'enfronten i de vegades es mouen com siamesos, es plantegen preguntes i, cap al final, hi busquen resposta. "L'obra té més de poema o de quadre que de dramatúrgia clàssica", va afirmar Fernández, tot i que hi ha textos de Juan Muñoz, Victòris Szpunberg, Loscorderos.sc i dels dos actors. Tots aquests elemetnts superposats dónen un "híbrid", en diu Ramis: "Mai hem jutjat si fem teatre o dansa, és un terreny familiar, però que mai havíem tocat".

stats