Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Shalom Auslander recorda com va créixer en una comunitat ortodoxa jueva

"Em sentia poc protegit i molt vigilat"

Lamentaciones de un prepucio (Blackie Books) són les interessants i corrosives memòries de joventut de Shalom Auslander, un escriptor jueu americà que passa comptes amb Déu i la tradició.

Quan va començar a escriure, Shalom Auslander (Monsey, 1970) se sentia "increïblement furiós". Això va ser a principis de la dècada passada, quan va començar a acumular narracions inspirades en les seves relacions, altament conflictives amb el món jueu on havia crescut. "Vaig ensenyar el que feia al meu psiquiatra, i ell em va proposar desplaçar tot aquest odi quotidià que sentia cap a un terreny més humorístic", diu Auslander, que tot i haver deixat de ser jueu practicant des de fa anys i haver trencat qualsevol engruna de relació amb la seva família continua conservant una mirada potent -barreja d'ira i temor- que ens remet directament al Déu judaic, gran protagonista de Lamentaciones de un prepucio , les memòries que des de la seva aparició han superat els 10.000 exemplars.

"El cristianisme va acceptar un càrrec intermedi com Jesucrist, que és agradable i simpàtic, una mena de secretària -diu Auslander-. Però Jesús està subordinat a la figura de Déu, que no hi té gaire cosa a veure: jueus i cristians creuen en un cabró que va ser capaç de crear el món i després inundar-lo. Llavors va prometre que no ho faria més... però el mal ja estava fet! Quan mires les esglésies i les sinagogues t'adones que no són llocs on la gent va a mostrar el seu amor cap a Déu, sinó la seva por. Si Déu és tan omnipotent i omnipresent, per què no podria ser omniclement, també?"

Plantant cara

A Lamentaciones de un prepucio , Auslander s'adreça a Déu en segona persona del singular i li recorda els traumes de la seva infantesa i adolescència a la comunitat jueva ortodoxa de Monsey (Nova York). "A casa, el meu pare m'aterria, i a l'escola em van ensenyar que n'hi havia un altre, de pare, que encara estava més cardat i era més abusiu. Quan mirava al meu voltant em sentia poc protegit, però molt vigilat: no hi havia cap figura maternal que vetllés per mi, només dits acusadors i amenaces", recorda Auslander, que va començar a desafiar tots els pares del seu entorn -els biològics i el diví- prenent aliments no kosher , fumant marihuana i devorant totes les revistes porno que queien a les seves mans. "Amb el temps vaig descobrir que fins i tot els meus familiars tenien grans contradiccions: un dia vaig trobar revistes porno a l'armari del pare, i em vaig dedicar a treure les grapes i canviar les pàgines de lloc, cosa que creava monstres femenins amb quatre pits o dos conys", explica Auslander, que reconeix que les parts més compromeses d'escriure van ser les que feien referència a les autolesions després d'anar a peep shows . "Estava convençut que si mostrava el meu penediment, Déu seria capaç de perdonar-me", diu.

Més continguts de