Publicitat
Publicitat

Emili Teixidor, mestre

M'assabento de la mort de l'Emili Teixidor i en aquest article d'urgència recorro a la memòria més personal. Faig ús d'aquesta facultat humana que ens permet fer present el que descansa a les golfes del nostre cervell. Miro, per tant, de fer present l'Emili Teixidor en aquest moment en què l'escola del nostre país està sotmesa a pressions molt dures i quan se'ns fa necessària la reflexió de gent com ell.

El record més lluminós que conservo de l'Emili Teixidor prové de l'època que amb el Juli Palou vam publicar Amb veu de mestre. Un epistolari sobre l'experiència docent , el nostre primer llibre sobre educació.

L'Emili Teixidor em va telefonar perquè havia llegit el llibre i volia comentar què li havia semblat. Jo no el coneixia personalment. Era, això sí, lector de la seva literatura, tant de l'adreçada al públic adult com de la que havia escrit per al públic infantil i juvenil, i sabia que era mestre, que havia treballat a la comarca de Vic i que havia fundat l'escola Patmos -després Betània/Patmos-, una de les institucions educatives de referència de la nostra història.

Ben aviat vam connectar, potser perquè tots dos vivíem l'ofici d'educar i la feina de fer de mestre amb la passió necessària que s'ha de tenir si volem d'alguna manera acompanyar les noves generacions en el descobriment del món i que no ens deixin a la primera cantonada.

Va manifestar la seva alegria perquè dos mestres en actiu haguéssim escrit un llibre sobre el món de l'escola i que lluitéssim perquè la veu dels mestres tingués un reconeixement en el debat educatiu. Vaig escoltar anècdotes que ell havia viscut com a mestre, records d'una professió que hem compartit i que et deixa una petja inesborrable i que descobries que eren categories. Cal recordar que hi ha un Teixidor novel·lista; un Teixidor assagista, sobretot de temes relacionats amb la importància de la lectura; un Teixidor present en els mitjans de comunicació -premsa, ràdio i televisió-, i un Teixidor mestre que avui evoco amb nostàlgia.

Demà haurem de dedicar una estona a les escoles del nostre país per donar la notícia de la seva mort als seus lectors i lectores, i molts recordaran L'ocell de foc o les aventures de la formiga Piga, entre d'altres.

Avui tots som una mica més pobres.

Més continguts de