Publicitat
Publicitat

RECONEIXEMENT UNIVERSITARI

L'escriptor és el primer 'honoris causa' de la Universitat de Vic

Emili Teixidor reivindica les humanitats en un món globalitzat

Emili Teixidor, primer doctor honoris causa de la Universitat de Vic, va dedicar el discurs d'acceptació del títol a elogiar les humanitats enfront d'un món "cada dia més globalitzat per les noves tecnologies".

Aquest 2012 fa 45 anys de la publicació del primer llibre d'Emili Teixidor. Durant gairebé mig segle, l'escriptor nascut a Roda de Ter l'any 1933 ha construït una obra de gran repercussió social, que ha combinat la producció per al públic infantil i juvenil amb les novel·les per als adults, al mateix temps que es convertia, gràcies a llibres com El nom de cada cosa i La lectura i la vida , en un gran defensor de la necessitat i conveniència de seguir llegint.

En el discurs d'acceptació del títol de doctor honoris causa , el primer que confereix la Universitat de Vic, va anar un pas més enllà i va defensa el valor de les humanitats, "les matèries que estudien l'home". Després de fer referència al professor nord-americà Harold Bloom, autor d' El cànon occidental , Teixidor va expressar la fe en la pervivència de les humanitats, "una dedicació que plantarà cara, en el millor sentit, a l'allau de novetats tècniques que ens esperen o que molts ja han qualificat de deshumanitzades, mecàniques, sense cap altre valor que el material".

La resistència crítica

L'autor de Pa negre va recordar la importància d'aspirar a una "universitat i unes humanitats que no es limitin a transmetre coneixements, sinó que admetin també les interaccions i els ponts amb la societat que aquesta societat els reclama", al mateix temps que apuntava que, "possiblement, les universitats siguin el darrer lloc de resistència crítica enfront de tots els poders d'apropiació, dogmàtics i injustos".

Teixidor també va remarcar que la branca d'humanitats ha anat "acollint, a poc a poc, tots els estudis que estaven una mica desemparats al seu voltant i els ha donat acollida i rigor", fent referència a ciències com la pedagogia i la psicologia, tot això sense oblidar la filosofia, "el pensament previ a tota acció, a tot obrar". "I en uns temps en què l'acció, les obres, els resultats, són gairebé exigits per la societat sense ocupar-se gaire de la reflexió prèvia, potser cal una certa resistència per ordenar i avaluar el curs del pensament que ens portarà, o no, a l'acció i als resultats que una societat tan atabalada com la nostra reclama", va afegir.

Recolzant-se en estudis sociològics recents, l'escriptor es va referir a "la tercera revolució industrial" dels nostres dies: el nostre món "cada dia més globalitzat per les noves tecnologies necessita ser pensat de soca-rel". "Necessita les humanitats per ajudar a donar sentit a la vida de tots els afectats vitalment per aquesta nova revolució, com aquestes multituds de parats o de joves que ja no trobaran feina lligada a la carrera, als estudis que havien cursat", va advertir Emili Teixidor.

Més continguts de