Publicitat
Publicitat

ESTRENA TEATRAL

'Desclassificats' confronta política i periodisme

Emma Vilarasau fa de periodista a l'estil Terribas

Pere Riera ha escrit i dirigeix Desclassificats a La Villarroel, un espectacle en què la periodista més influent del país vol posar contra les cordes el president del govern. Però tothom té draps bruts al cove.

La millor periodista del país està a punt d'entrevistar el president del govern. Li acaben d'arribar a les mans uns documents desclassificats que posarien en un compromís el dirigent polític, presumptament implicat en un delicte sexual que afectaria la governabilitat del país. "Però ella també té un taló d'Aquil·les", apunta Pere Riera, autor i director de Desclassificats , l'obra que demà es comença a representar a La Villarroel. "Tots els personatges estan en perill", diu l'autor. El dilema ètic i el debat sobre la integritat personal i professional estan sobre la tauleta de l'entrevista. "Un dels temes és si un bon polític ha de ser un personatge íntegre en la seva vida privada o no, o bé si sent un bon gestor això és igual", planteja Emma Vilarasau, protagonista de l'obra. "I també fins a quin punt les persones que tenen una projecció pública poden deixar d'estar marcades per alguns errors i fins a quin punt això les incapacita per a un càrrec", afegeix.

Toni Sevilla és qui dóna veu al president, "un bon president", i el tercer personatge que pot fer decantar la balança a favor o en contra d'un dels dos protagonistes és un secretari de premsa pervers i manipulador (Abel Folk). "És un home que lluita per la governabilitat del país amb totes les armes. I no té escrúpols per aconseguir els seus objectius", diu Folk, que va explicar que ell ha viscut en la seva pròpia carn la demanda per part d'un polític del silenci del sector artístic en pro de la governabilitat del país -i li va fer cas.

Qui està lliure de pecat

Pere Riera va escriure aquest text com a tesina de final de carrera de l'Institut del Teatre, l'any 2006. Carol López, directora de La Villaroel, la va descobrir aquest estiu i la va trobar "molt moderna en temàtica i molt clàssica de concepció teatral". En aquest sentit, l'obra segueix els paràmetres ortodoxos de Lluny de Nuuk, que Riera ja va estrenar la temporada passada al TNC. Així doncs, malgrat que l'argument inevitablement recordi aquell Frost contra Nixon de Peter Morgan -que va triomfar primer al teatre, després al cinema i el 2009 Àlex Rigola va estrenar al Lliure-, Desclassificats és anterior i no se centra només en l'entrevista política, sinó en els moments previs al cara a cara. De fet, ningú sap si s'acabarà produint.

Riera recalca que "l'obra no es basa en un fet real", malgrat que els referents que han inspirat l'autor resulten evidents, sobretot la periodista agressiva, en la qual més d'un hi veurà el referent de Mònica Terribas. "No he pretès fer una tesi sobre política i periodisme, ni sobre les seves relacions convulses. Jugo a crear personatges i els faig col·lidir. Exposo qui té dret de jutjar un altre si un mateix, si fa un acte de contrició, veu que en termes morals tots tenim coses de les quals no ens sentim orgullosos. Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra".

Més continguts de