ArquitecteL’església del Sagrat Cor de Vistabella és un exemple de treball comunitari -arquitectura participativa, en diríem avui-. S’hi troba la manualitat de tots els que hi van treballar, per això és tan estimada per la gent del poble. Josep Llinàs ho explica de forma magistral quan diu com s’imagina el pintor, Ramon Ferré, i l’arquitecte, Josep Maria Jujol, pintant el sostre del cor lateral, passant-se la brotxa; així un aprèn l’ofici del primer i l’altre el coneixement artístic del segon.
Fa uns anys vam redactar un pla director de l’església amb l’ajuda de diversos agents i, sobretot, ens vam trobar en la necessitat de documentar una obra. Vam fer descobriments, vam cercar una manera de dibuixar una arquitectura que fins aquell moment no s’havia dibuixat mai i vam voler veure quin podia ser el futur de l’església tractant de respectar la seva història i la voluntat dels seus constructors.
El projecte de restauració que avui es presenta a la mateixa església es presenta tard i sense voluntat de diàleg: el projecte ja està redactat. És un acte per mostrar a la gent del poble què passarà amb la seva església, no per preguntar-los què volen que hi passi. No s’ha informat la gent del poble ni s’ha contrastat les idees amb els que s’han ocupat de l’arquitectura de Jujol prèviament. El document mostra un coneixement tècnic de com restaurar un edifici, però no de com restaurar aquest edifici, per això necessiten els que s’han dedicat a estudiar-lo i els que l’han viscut. Un exemple és la intervenció en l’agulla del campanar, que pretén treure un revestiment que el mateix Jujol va dissenyar. Es considera que “l’esveltesa” del campanar és més important que, per exemple, la gamma de colors terrosos de l’exterior. La intenció que s’atribueix a Jujol demostra un coneixement clar de l’arquitectura del segle XX però un desconeixement de les particularitats de l’arquitectura de Jujol. La intervenció que es vol fer denota un coneixement de les convencions de restauració però no les posa en crisi davant una arquitectura feta amb materials tan fràgils com els de Jujol.
Dialoguin amb la gent del poble, consultin amb els experts, encara són a temps d’esmenar els errors que s’intueixen en el projecte, facin-ho de manera col·lectiva. Si no, passarà com tants monuments d’aquest país: hi seran però deixaran d’existir.
