Mor Enrique de Melchor, un dels guitarristes flamencs més importants

MadridEnrique Jiménez Ramírez, fill del guitarrista Melchor de Marchena, de qui va heretar el nom artístic "Enrique de Melchor", ha mort avui als 62 anys, segons informa Efe. Va néixer el 1950 a Marchena (Sevilla) i va debutar amb només 15 anys a Los Canasteros, el tablao que Manolo Caracol tenia a Madrid, on va treballar durant cinc anys. Allà és on el va veure tocar per primera vegada Paco de Lucía, i a partir d'aleshores van començar una sòlida relació musical.

De Melchor va treballar també amb altres grans figures del moment, com ara José Mercé, Rocío Jurado, El Lebrijano, Vicente Soto Sordera o José Menese. Les col·laboracions amb discos d'altres artistes li van servir per cimentar la seva fama, i es va convertir en un dels primers solistes de guitarra flamenca que va tocar en importants escenaris d'arreu del món, com el Teatro Real de Madrid, el Liceu o el Carnegie Hall de Nova York. A aquesta ciutat va tenir, a més, l'oportunitat de tocar al teatre de l'ONU, en un concert de la Orquesta Nacional d'Espanya, amb Montserrat Caballé i Josep Carreras.

Un dels discos més celebrats d'Enrique de Melchor és Arco de las rosas (1999), que inclou el tema La danza de los gitanos, amb Amancio Prada i Paco Rabal. En aquest disc va oferir una síntesi de les característiques que el van convertir en un referent del flamenc: una síntesi equilibrada de les fonts tradicionals i més ortodoxes amb altres formes més contemporànies. Dins la seva discografia també destaquen Bajo la luna (1989), La noche y el día (1991) i Cuchichi (1992). Un dels seus darrers treballs publicats és la seva participació al disc Cantares (2011) en què diversos artistes versionen temes de Joan Manuel Serrat. El 2010 va ser guardonat amb el premi Flamenco Calle de Alcalá a la divuitena edició del Festival Flamenco Caja Madrid.