Publicitat
Publicitat

CINEMA

El govern català admet que haurà de modificar la normativa

Europa tomba la llei del cinema perquè afavoreix el castellà

La Comissió Europea dictamina que la llei catalana del cinema és discriminatòria a favor del castellà. Sota amenaça de sanció, el Govern haurà de reformular una norma que, de fet, no s'estava aplicant.

"És una paradoxa", deia el conseller Ferran Mascarell. I es quedava curt. La Comissió Europea va fer públic ahir un comunicat en què considerava que "la llei catalana del cinema és incompatible amb les lleis de la UE sobre el lliure moviment de serveis". El motiu? Que afavoreix el cinema en versió castellana. Això significa que una llei creada per protegir el cinema català és impugnada a Brussel·les perquè fa un tracte de favor al cinema espanyol en castellà. Aquestes són les claus de l'entrellat.

Què estableix la llei?
50% de còpies en català, excepte per al cinema en versió original

L'únic article polèmic de la llei catalana del cinema, el 18, estableix que quan s'estreni a Catalunya una obra cinematogràfica doblada o subtitulada, se n'ha de distribuir el cinquanta per cent de les còpies en versió catalana. Una pel·lícula de producció espanyola en castellà estaria exempta de la norma, perquè es distribueix en versió original.

Què diu Brussel·les?
L'excepció del castellà és un greuge per al cinema europeu

La Comissió Europea interpreta que l'article 18 de la llei és discriminatori precisament per l'exempció que fa de les pel·lícules espanyoles en versió original en castellà. Per a les produccions europees, la llei comporta un sobrecost que pot arribar a ser de 77.000 euros per al doblatge, de manera que fa "més costosa i, per tant, més difícil la circulació d'obres cinematogràfiques no espanyoles". Tanmateix, també reconeix que "l'objectiu d'interès general" que persegueix l'article de la llei, és a dir, garantir el dret dels ciutadans a escollir veure cinema en català, és "totalment legítim".

Realment s'afavoreix el cinema en castellà?
Sí, tant com el cinema en català, perquè prioritza la versió original

El cinema espanyol està exempt de la norma, en realitat, per la mateixa raó per la qual n'està exempt el cinema català: perquè la llei no imposa el doblatge al cinema en versió original, ja sigui en català o en castellà. Els productors espanyols no han qüestionat mai la llei catalana del cinema, només ho han fet els que també tenen interessos com a distribuïdors, com ara el president de l'Acadèmia del Cine Espanyol, Enrique González Macho.

Per què actua Europa?
Les 'majors' i dos eurodiputats del PP van presentar recurs a la CE

Després de l'aprovació de la llei al Parlament de Catalunya, el Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya -que sempre s'havia oposat a la normativa- va denunciar la llei del cinema davant la Comissió Europea. Més endavant, dos eurodiputats del PP, el català Santiago Fisas i Pablo Arias, exassessor d'Aznar, van presentar una interpel·lació parlamentària a Brussel·les. Reclamaven al comissari europeu Michel Barnier que analitzés si la llei catalana respectava la normativa de lliure mercat europea i les normes de l'Organització Mundial del Comerç. A l'octubre, Barnier va enviar una carta al govern espanyol per advertir que la llei catalana violava la normativa europea, però no va obtenir resposta.

Què suposa la resolució per a l'estat espanyol?
Un procés sancionador que pot desembocar en multes

L'estat espanyol, l'únic interlocutor que Europa reconeix, té dos mesos per ajustar-se a les exigències de la Comissió Europea. Si el govern espanyol no compleix, la Comissió remetrà el cas al Tribunal de Justícia de la UE. En el cas que el Tribunal consideri que s'ha infringit el Tractat de la Unió, demanarà al govern espanyol que prengui les mesures necessàries per complir la normativa europea. I si el govern espanyol no ho fa, el Tribunal imposarà a Espanya una sanció econòmica.

Com afecta la resolució a l'acord amb les 'majors'?
No té incidència. El compromís de les distribuïdores segueix intacte

El pacte entre la conselleria de Cultura i les majors de Hollywood que es va firmar al setembre per incrementar la quota de català als cinemes -en vista de la no-aplicació de la llei del cine i el bloqueig de les majors - no es veurà amenaçat pel dictamen de la Comissió Europea. El president del Gremi d'Empresaris de Cinema, Emilio Tarrazón, va confirmar ahir a l'ARA que "el compromís amb la Generalitat queda intacte", i que es tracta d'un "acord a llarg termini". Els resultats, segons Mascarell són "excel·lents" [vegeu el requadre]. La ironia és que el Gremi és el que va presentar la demanda a Brussel·les. Per Tarrazón, "els problemes amb la llei van quedar enrere en virtut de l'acord voluntari, que recollia els objectius de la llei".

Es podria haver previst?
Era una amenaça que planava des del 2010

El conflicte de competència que podia suposar la llei es coneixia. El 3 de març del 2010, en una compareixença al Parlament en relació al projecte de llei del cinema, el catedràtic de política econòmica i dret econòmic internacional de la UB Ramon Torrent va advertir als parlamentaris que la llei era "essencialment un projecte de promoció i protecció de les pel·lícules rodades en castellà". En posava un exemple: "Que una pel·lícula de Joselito rebi un tracte millor que no pas una de Visconti doblada al castellà viola les obligacions d'accés al mercat i de tracte nacional, les dues peces claus de la construcció del mercat interior de la UE".

Què passa a Europa?
Multilingüisme a Finlàndia i Itàlia i proteccionisme a França

Catalunya no és l'únic país de la Unió que posa en pràctica polítiques de protecció cultural. A França, una excepció cultural protegeix la cultura francesa amb ajuts públics i un sistema de quotes. El cas de Finlàndia és similar al català: a la zona de parla sueca del país les pel·lícules s'han de subtitular al suec i al finès, les llengües oficials. La norma inclou les pel·lícules en versió original en finès, la llengua majoritària de l'estat. Al Tirol del Sud, al nord d'Itàlia, les pel·lícules es doblen a l'alemany, que és la llengua local. Johann Haggman, expert en multilingüisme, apunta que un fet diferencial d'aquests casos és que el català no és la llengua majoritària de cap país i, per tant, produir còpies en català sempre suposarà un sobrecost, perquè no es poden importar d'una altra regió o país.

Què farà el govern català?
Pagar el doblatge a la resta d'Europa o rebaixar la llei

Mascarell ha descartat que es facin doblar o subtitular les pel·lícules en castellà, com demana la Plataforma per la Llengua. Les opcions són o bé trobar una solució jurídica que esquivi la discriminació o bé rebaixar la norma -com tem l'Acadèmia del Cinema Català- o bé subvencionar també, com ja fa amb les majors (paga 1,4 milions el 2012), el doblatge i la subtitulació dels films europeus. Tant el govern com la resta de partits polítics que van donar-hi suport han defensat el fons de la llei del cine. Mascarell, que ja intuïa que la llei podria arribar a l'atzucac, ha evitat donar cap pista sense debatre-ho amb la resta de partits.

Més continguts de