Publicitat
Publicitat

CLÀSSICA

Èxit rotund del director japonès Kazushi Ono en el seu debut amb l'OBC

L'èxit d'un concert sol dependre d'una doble elecció: el repertori més seductor, que ha de ser escollit amb encert i presentat en un programa coherent, i el millor intèrpret possible per garantir un resultat musical òptim. És, per cert, la fórmula més adequada per lluitar contra la crisi perquè moltes vegades els millors músics no són els més cars de contractar. Vegeu, com a exemple eloqüent, l'èxit rotund del director japonès Kazushi Ono en el seu debut amb l'OBC: deu minuts d'aplaudiments, entre els bravos del públic, van premiar un concert memorable. Els responsables de l'OBC haurien de reflexionar sobre aquestes qüestions perquè aquest cap de setmana L'Auditori ha registrat un dels millors nivells d'ocupació de la temporada sense haver de penjar costosos macrocartells de la façana.

Kazushi Ono és un gran director, de gest i idees clares, sense capricis ni extravagàncies, que fa bé la feina en els assajos, transmet calma i seguretat, i estableix una òptima sintonia amb els músics. Va obrir el concert amb una expressiva i gens edulcorada versió de l' Idil·li de Siegfried , i, després de caldejar l'ambient, va signar una refinada i detallista lectura de Jeux , l'última i més audaç obra per a orquestra de Claude Debussy. Però el millor va arribar amb una fulgurant versió de la popular Schéhérazade , de Nikolai Rimski-Kórsakov. Deixant de banda errades puntuals, l'orquestra va rendir amb plenitud, brillantor i encert en les intervencions solistes del concertino convidat, Roberto González, i els primers faristols. Un èxit rotund que el públic va celebrar com es mereixia.

Més continguts de