La fàbrica Fabra i Coats mostra el seu "estómac": unes espectaculars calderes amb més de cent anys d'història

BarcelonaSantiago Arganda té 81 anys i es va jubilar el 1999. Va treballar durant més de quatre dècades a la fàbrica Fabra i Coats, al cor de Sant Andreu. Va viure tota la història de les calderes: l'època en què s'alimentaven amb carbó, després amb fuel i més tard amb gas. "Quan funcionaven en carbó –des del 1905 fins el 1969– érem sis treballant, havíem d'estar constantment alimentant la caldera amb pales i tirant el carbó. Sortíem bruts de sutge, només quedava el blanc de les ulleres. Ens havíem de netejar amb aigua calenta i sabó Lagarto que ens donava l'empresa, serradures i lleixiu", explica. El carbó arribava amb tren des d'Astúries i Berga. "Vam haver de parar la fàbrica durant sis dies quan hi va haver les nevades del 1962, perquè no podia arribar el carbó", recorda un altre treballador. Arganda explica que quan la fàbrica s'alimentava de carbó, començaven a netejar les calderes diumenge el matí i a les 12 de la nit les engegaven perquè l'endemà estiguessin a ple rendiment. Fins que no es va instal·lar la caldera de gas, per la xemeneia sortia una gran quantitat de fum:"Els dilluns, els veïns de Sant Andreu no podien fer la bugada perquè tot s'omplia de sutge".

Les calderes, l'estómac d'aquesta emblemàtica fàbrica de Sant Andreu, s'obren al públic. Els diumenges al matí es podran visitar. No ha estat fàcil rehabilitar l'espai. Sobretot perquè s'ha hagut d'eliminar amb molta precaució 43 tones de pols d'amiant i arreglar tota la infraestructura perquè hi havia el perill d'un col·lapse imminent. L'historiador Pere Colomer, autor del llibre 'Barcelona, una capital del fil. Fabra i Coats i el seu model de gestió, 1903-1936' (Premi Ciutat de Barcelona) ha destacat que la feina que han fet en el cas de la Sala de Calderes és "recuperar la trajectòria històrica de la sala, identificant els elements patrimonials més importants i veien l'evolució al llarg del temps i com això es connectava amb el complex energètic de Fabra i Coats". Segons Colomer, les sales de calderes d'aquesta magnitud n'hi han poques. "En la història industrial els elements que es conserven son les màquines de vapor, d'aquestes n'hi ha moltes instal·lacions, però de sales de calderes moltes menys". En concret, es conserven la del vapor Aymerich a Terrassa i la de la Casa d'Aigües a Montcada. "Però aquestes dues instal·lacions són menys espectaculars i no expliquen tota la història de la fàbrica".

La Sala de Calderes de Can Fabra conserva cinc calderes: 4 del sistema Barbock&Wilcox, instal·lades entre els anys 1944 i 1951 i la caldera número 5, que va substituir les anteriors i és del 1992. Va ser la primera que va funcionar amb gas. "Amb aquesta última ja només es necessitava un calderer i només havia de venir una vegada cada parell d'hores", explica Arganda. Aquest antic calderer també ha recordat com a la fàbrica es premiava els qui utilitzaven l'enginy i inventaven nous sistemes: "Em vaig inventar un sistema per estalviar aigua i temps i em van recompensar amb 500 pessetes".

A l'espai s'explica l'evolució de la fàbrica a través de les seves calderes i com funcionaven. A les calderes s'escalfava l'aigua per generar vapor que era conduït a la màquina de vapor. La màquina de vapor transformava l'energia calorífica en treball mecànic. Era el veritable motor de la fàbrica. El director del MUHBA, Joan Roca, ha destacat que "MUHBA Fabra i Coats comença amb la Sala de Calderes a crear aquest espai patrimonial que té l'objectiu d'explicar els temps contemporanis de Barcelona des de la perspectiva del treball, la tecnologia i l'organització d'una empresa".

Els Amics de la Fabra i Coats han batallat molt per conservar el patrimoni de la fàbrica. Amb el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) han endegat diferents projectes per conservar els arxius, objectes i imatges. L'objectiu final és obrir un museu. De moment, hi ha el projecte museològic escrit.