La Fabra i Coats ja té cara i ulls
La Fabra i Coats obrirà la meitat de la seva immensa nau central a l'octubre. Acollirà una fàbrica de creació multidisciplinària i el centre d'art contemporani. L'activitat de tots dos costarà 650.000 euros.
BARCELONA.Un dels treballadors de l'antiga filatura Fabra i Coats es passejava ahir pels espais rehabilitats de la fàbrica. Hi va treballar 51 anys i el 2005, quan va tancar, van crear una associació veïnal per defensar que tot el complex no acabés venut al millor postor. Ahir era un dia feliç. La nau central de la Fabra i Coats reobrirà convertida en una fàbrica de creació i un centre d'art contemporani. En total, s'han rehabilitat 6.500 m dels 12.000 que s'acabaran ocupant. Els espais de la primera fase s'obriran a l'octubre.
El polèmic centre d'art contemporani -l'espai municipial que s'havia d'obrir al canòdrom- engegarà l'activitat amb una mostra sobre l'actualitat de la performance comissariada per Pedro G. Romero. Aquest primer any de funcionament, els projectes que s'exposaran els ha escollit una taula curatorial formada per experts del Macba, la Generalitat, l'Icub i el Consell de Cultura. A partir del 2013, els projectes s'elegiran en un concurs públic d'idees en què artistes i comissaris podran presentar el seu projecte per a tota la temporada. L'objectiu és que el centre sigui un esglaó entre la creació emergent i les trajectòries artístiques ja consolidades. En la primera fase el centre tindrà 600m.
L'espai dels creadors
El centre d'art comparteix espais comuns amb la fàbrica de creació, com el hall , els serveis i la sala polivalent. L'espai expositiu ocupa ara la planta baixa, mentre que la resta està dedicada a la creació i oberta a totes les disciplines. L'Icub gestionarà directament la fàbrica. Al primer pis hi ha espais d'oficines per a entitats culturals (ara hi ha les associacions professionals de dansa i teatre, entre d'altres, i és un dels recursos que tenen previst que aportin finançament cultural). Entre la primera i la segona planta hi ha una vintena de bucs d'assaigs i també espais diàfans de treball totalment flexibles, i a la tercera s'hi ha fet la reforma estructural més important, perquè s'ha renovat la coberta i s'ha aprofitat per treure les columnes típiques de la fàbrica per fer-hi grans sales destinades a assajos escènics. Ahir Joan Ollé hi assajava À la ville de... Barcelona que es veurà al Grec.
La rehabilitació arquitectònica ha sigut la mínima possible per mantenir el caràcter de l'edifici industrial. Fins i tot el mobiliari s'ha reutilitzat. La sensació del visitant -i dels professionals, perquè les fàbriques de creació no estan obertes al públic sinó al servei dels artistes- és que es passeja per un espai d'art de Berlín. Bohemi, rústec i autèntic.
