El Nadal del 1885 (però amb data del 1886) Verdaguer publica Canigó, un extens poema dedicat "als catalans de França", amb el subtítol Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista. És un poema èpic en deu cants (més un epíleg afegit a la segona edició) amb el qual pretén contrarestar la suposada hispanitat de L'Atlàntida, el poema èpic que el va consagrar internacionalment l'any 1877.
En una Catalunya progressivament descristianitzada per la industrialització i descatalanitzada per l'acció de l'Estat liberal i uniformador, el poeta recorre a l'al·legoria per proposar un retorn als principis que van fer possible el naixement de la nació: la fe dóna origen a la pàtria. Per a un escriptor romàntic com Verdaguer, la naturalesa -el Canigó- és el perenne "monument de Déu", que està per damunt de la història i de les obres, efímeres i moridores, dels homes.
