Publicitat
Publicitat

Feliç combinatòria

En el número 98/99 de la revista de poesia Reduc cions , el monogràfic dedicat a Vicent Andrés Estellés, ja havíem tingut l'ocasió de llegir un tast d'aquest últim excel·lent recull de Jaume Subirana, Una pedra sura , desè premi Gabriel Ferrater. El manlleu del títol a un vers de Charles Simic sembla, d'entrada, tota una declaració de principis. Subirana va publicar l'abril del 2011 cinc poemes d'aquest llibre a la revista vigatana. El poeta barceloní, amb una magnífica pàgina web, és un gran treballador de la cultura literària, i ho ha demostrat amb una rastellera llarguíssima de títols (llibres de poemes, assajos literaris, antologies, traduccions) i una feina infatigable al voltant de la promoció i la preservació de la poesia. Fou director i fundador de l'espai virtual Lletra, i sempre ha fet un èmfasi especial a donar existència i carta de naturalesa a la literatura catalana en el món digital, concretament a la poesia i als autors que ha treballat, entre els quals caldria citar de manera rellevant Josep Carner. Aquest és el seu sisè volum d'obra poètica, i no cal dir com dringuen els versos, en la seva configuració rítmica i melòdica, amb aires i compassos del mestre.

Tanmateix Subirana, que s'ha empeltat d'aquest bon gust per l'estructura mètrica de la millor tradició, va més enllà en la seva concepció del poema, amb influències intertextuals que van de Papasseit i Màrius Torres a Gabriel Ferrater, el ja anomenat Carner, Seamus Heaney, Anne Sexton, Mark Strand i el mateix Simic, sense oblidar la seva admiració per l'obra d'Elvis Costello. El poeta dota de significació superior escenaris, llocs i objectes quotidians. El seu ús de la imatge i de la metàfora sempre és delicat i concís, i amb un afany rector de contenció. En moments sublims s'acosta al gust oriental per la mínima expressió, i redueix encara més la forma del haiku. En l' Avís que introdueix la seva pàgina virtual Subirana assaja una mena de poètica, i acaba dient: "La força del poema és tan sols en les paraules i els silencis i, per tant, només escriu bona poesia qui s'enamora de les paraules, el silenci i la seva combinatòria". Feliç combinatòria la que aquí ens ofereix.

Més continguts de