Publicitat
Publicitat

POLÍTICA CULTURAL

Ferran Mascarell: "Em desespera discutir del CoNCA"

Pressupost "El problema no són els 9 milions del CoNCA, sinó els altres 300, i els que falten" Josep Ramoneda "Continuarà tenint importància per a la cultura del país" SGAE catalana "És ara o mai"

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, està revolucionant el sector. Ha engegat una reforma del seu propi departament i de l'organització dels principals centres culturals del país que capgirarà el paisatge conegut, a la recerca d'eficiència i simplicitat. Dilluns va esclatar-li la primera polèmica, amb la dimissió en bloc dels membres del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Ell espera aconseguir el consens del Parlament.

El debat polític ha pivotat en els últims anys al voltant del CoNCA, que simbolitzava el canvi en la gestió cultural. Vostè el reformula.

El CoNCA va néixer amb un pecat original, que és l'ambigüitat. Era ingenu arribar-se a creure que un organisme que administra el 2% o 3% del diner públic de la conselleria ho canviaria tot. La cultura d'un país té al darrere un sistema. No pots preocupar-te d'una part i despreocupar-te de l'altra. A poc a poc havíem anat creant un Frankenstein: moltes peces i mal acoblades. I no tenim diners per mantenir-lo. Els resultats han de ser bons, perquè, si no, la cultura catalana patirà. Estem enfocats en el debat del CoNCA des de fa tres anys, quan té 9 milions d'euros, i no parlem de com utilitzem 300 milions. A mi em desespera dedicar tot el temps a discutir del CoNCA, quan el problema són 300 milions i tots els que falten.

La dimissió del CoNCA li ha generat crítiques del sector.

Al contrari. Jo treballo 14 hores i veig unes 20 persones del sector cada dia. Qui diu que la plataforma No Retalleu la Cultura representa el sector? On s'ha elegit? Us asseguro que el CoNCA no havia aconseguit quallar i hi ha gent que el defensa públicament però que en privat hi està en contra. També hi ha els que pensen que hauria de desaparèixer l'administració pública i que els mateixos usuaris haurien d'administrar els recursos, un sistema tipus Porto Alegre. No hi crec. Per què, si no, no fem un CoNCA de l'economia? Malauradament, el CoNCA no era una referència i jo faré tot el que pugui perquè qualli sense aquest pecat original.

Però, al Parlament, el nou CoNCA sembla que només tindrà el suport del PP.

Espero que hi hagi consens. És una reforma que respon a una necessitat òbvia. Tothom ho sap.

Una de les seves demandes era que desaparegués el ministeri de Cultura. El PP pensa el mateix.

Hi ha veus de tot, a Madrid. Em sembla clar que hem de reivindicar l'exclusivitat competencial, perquè ho diu l'Estatut des del 1980. I hem de reivindicar una distribució correcta de recursos. L'aportació que fem els catalans al ministeri hauria de retornar directament perquè tenim competència plena. Si el ministeri té 800 milions, 160 els hauríem d'administrar nosaltres.

La seva reforma també afecta les institucions d'art contemporani.

Estem treballant amb plena sintonia amb l'Ajuntament de Barcelona, construint un discurs que resolgui dues qüestions: com organitzem l'art contemporani català i com organitzem els centres que es dediquen a la contemporaneïtat, que tenen funcions complementàries i que no s'han mirat mai. No és per la voluntat de fer-ho, és per la necessitat en termes de rendibilitat cultural.

Diu que hi ha sintonia municipal. I amb la Diputació?

Hi hem d'establir un diàleg per trobar la manera de convertir en xarxes úniques el que a Catalunya està duplicat o triplicat. Passa amb biblioteques i museus. Quan governes, buscar acords és una obligació.

Què passarà amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)?

Passa que al director, Josep Ramoneda, se li acaba el contracte el 31 de desembre. És una persona que ha tingut una importància notable en la cultura del país i estic segur que la continuarà tenint. Ara bé, sobre el CCCB, la Diputació decidirà el que cregui oportú. Sobre el sistema d'art contemporani i les institucions contemporànies encara no tenim noms ni cognoms sobre la taula.

La conselleria ha contactat i ha donat suport al sector artístic per crear una SGAE catalana.

Hi ha dues necessitats: una, que es desplegui tot el que permet l'Estatut d'Autonomia, i això vol dir crear un registre que permeti organitzar l'entitat que creguis oportuna; la segona, que el sector creatiu decideixi fer una entitat en què tinguin veu pròpia, o només catalana o confederalitzada amb entitats estatals o europees. És cert que una entitat de gestió col·lectiva més gran és més eficient, però també és indubtable que a les entitats de gestió estatals els autors catalans i el consum a Catalunya aporten gran part dels ingressos, de l'ordre del 30%.

Això no pot passar dins la SGAE?

Si la SGAE es refunda amb paràmetres radicalment nous, tot és possible. La força dels autors catalans hauria d'estar clarament representada en els seus òrgans de govern. Aquest és un procés que està obert, per tant, és ara o mai. La crisi permet trencar motlles que havien encotillat aquella casa.

Amb la crisi dels ajuntaments, ¿com es mantindran les gires de teatre al territori?

Hi ha una certa dificultat per promoure l'oferta teatral fora de Barcelona amb el volum que hi ha hagut fins ara. Estem estudiant com lligar els tres protagonistes claus: els ajuntaments, que tenen locals però pocs recursos; la Generalitat i els promotors privats; sales; companyies, i productors. Els programadors petits, mitjans i grans que funcionen a Barcelona i Girona haurien d'estendre el seu radi d'acció en teatres grans del país.

Més continguts de