El que s'ha de veure a la Fira de Tàrrega

TÀRREGALes converses a Tàrrega sempre comencen de la mateixa manera: "Què has vist?" Periodistes, públic i progrmadors s'esmeren per veure al màxim de propostes (arribar a tot arreu és impossible) i, sobretot, en no fallar l'elecció. Per això és essencial el boca-orella. I des de la primera nit, la de dijous, La Veronal va ser una de les companyies cridades a l'èxit. Fins i tot el director del festival, Jordi Duran, animava a veure una obra de dansa teatre més complexa del que sol veure's pel carrer, inspirat en la vida de Pablo Picasso i amb imatges de funeral, de mantilla i cobla, entre Pina Bausch i Almodóvar. Pájaros Salvajes és el títol d'aquesta estrena.

De fet, la dansa-teatre és una de les grans protagonistes de la fira, on també s'ha estrenat la cubanada de Las Salvajes (Increpación Danza); han seduït les holandeses de Tragic, un trio divertit que rivalitzen per un home a NetNietNiets; s'ha estrenat la conferència difícil de resistir despert de Senza Tempo (Anatomía de un sueño) i s'ha vist la incomprensible The Happiest de la companyia Anna Estarriola, establerta a Finlàndia, entre d'altres.

D'entre les millors propostes purament de carrer, Circ Pànic (amb L'home que perdia els botons, un espectacles amb màstil), alguns números del circuit de Gravity i Mumusic Circus, amb un nou xou que acaben d'estrenar. El circ que li agrada a FiraTàrrega és el que teatralitza els personatges, no són números de brillantor tècnica, sinó de sensibilitat artística. Un luxe i una singularitat que enlluerna els programadors estrangers.

Però la recerca de la gran revelació de la Fira és difícil (fent un símil, tan difícil i seductor com el recorregut que proposen els Planeta 15 a la suggerent La Bola d'Or), per volum i per diversitat d'oferta. I perquè, ho saben els habituals a FiraTàrrega: la gràcia és seguir buscant.