Publicitat
Publicitat

SAN MIGUEL PRIMAVERA SOUND 2012

El festival Primavera Sound tanca la dotzena edició amb més de 150.000 espectadors

El Fòrum es rendeix a Beach House

El primer balanç de l'edició 2012 del Primavera Sound confirma el bon nas dels programadors per detectar per quins camins es mou la música independent, i la cura amb què seleccionen els concerts de L'Auditori, un espai que l'any vinent ja no formarà part del festival. "És una gran pèrdua", va dir ahir el codirector del Primavera Sound Alberto Guijarro, que va explicar que no s'ha pogut arribar a cap acord amb l'empresa que gestiona L'Auditori.

La resposta del públic al cartell del Fòrum ha sigut similar a la de l'any passat: 37.000 espectadors dijous, 42.000 divendres i 38.000 disssabte. A aquestes xifres cal afegir-hi les 15.000 persones que, segons la Guàrdia Urbana, van seguir els concerts de dimecres a l'Arc de Triomf, on avui s'espera un nombre igual. Tot plegat, prop de 150.000 espectadors.

L'absència de Björk, substituïda per Saint Etienne, que havien de tocar a l'Arc de Triomf, va fer que ahir l'estatus oficiós de cap de cartell passés a Beach House. També ho va entendre així el públic que va caminar fins a l'escenari Mini. Allà, el duo de Baltimore, que estrenava l'àlbum Bloom , va aconseguir una audiència massiva, que majoritàriament es va rendir al pop melangiós de Victoria Legrand i Alex Scally. Beach House va sonar com una banda important, amb Legrand convertida en nova i discreta diva indie dirigint la càrrega emocional de les cançons amb la veu suspesa entre la lleugeresa dels ritmes. En el moment de tancar aquesta crònica, molts encara estaven hipnotitzats i els que menys desfeien el camí per trobar-se amb Saint Etienne.

A l'atenció de Felip Puig

A mitja tarda, els bascos Lisabö van deixar per a la història un dels concerts més intensos del festival. A l'escenari són dos bateries, dos guitarristes i dos baixistes lliurats al control d'un rock sense sufixos, tan matemàtic en els ritmes com salvatge en tota la resta. El seu últim disc, Animalia lotsatuen putzua , conté uns textos de Martxel Mariskal, que pateix hiperestèsia, una distorsió sensorial que afecta la percepció del dolor. I els seus directes són d'aquells en què passen coses. Fa uns anys cantaven que estaven amb l'aigua al coll i començava a ploure. Ahir van reblar el crit existencial amb fúria, i tant li feia que els micros i les guitarres acabessin per terra. El públic també va participar en la catarsi, buscant el final de les cançons per alliberar la tensió cridant o aplaudint. I cap al final, amb els músics al límit de la resistència física, el guitarrista Karlos Osinaga va agafar el micro per dirigir unes paraules al conseller d'Interior. "Senyor Felip Puig, el dia de la vaga general va detenir més de cent persones, però no va detenir cap empresari, ni banquer, ni mosso d'esquadra", va dir. I l'altre guitarrista, Javi Manterola, encara va ser més contundent: "No deixarem que aquests fills de puta ens fotin el món". Lisabö, senyores i senyors.

Després de la fúria, Kings of Convenience van aplegar una multitud a l'escenari principal que va seguir l'inspirat pop d'arrel acústica d'aquests noruecs admiradors de Simon & Garfunkel. A L'Auditori, la canadenca Buffy Sainte-Marie, bastant més rock que folk, més Patti Smith que Joan Baez, va mostrar el seu vessant més reivindicatiu amb peces com Universal soldier , informa Borja Duñó. Va acabar l'actuació amb un ball dels nadius nord-americans.

Els grups de casa

Aquest any s'ha discutit molt sobre la poca sensibilitat del festival amb els grups catalans, pocs al Fòrum i alguns programats simultàniament a les cinc de la tarda. ¿Cal programar-ne tres alhora, sobretot quan comparteixen públic, com va passar ahir amb Refree, Anímic i Senior i el Cor Brutal? ¿No seria millor obrir només un escenari a les cinc perquè tot el públic, tant el català com l'internacional, pogués veure un mateix grup? La direcció del festival es plantejarà la qüestió de cara a l'any vinent. Guijarro va argumentar a l'ARA que fer coincidir tres grups catalans a la mateixa hora permet que el públic de fora tingui més opcions per triar i pugui veure un tast de cadascun, cosa que beneficia les bandes. També és una bona raó. Sempre és millor parlar-hi i escoltar que insultar a través de Twitter.

Més continguts de