Publicitat
Publicitat

Fosses comunes

Obren una fossa comuna a Lleó

Desenterren set ferroviaris i un mestre assassinats pels franquistes

La majoria dels cossos pertanyen a ferroviaris, un col·lectiu molt castigat pels franquistes pel seu grau alt d'afiliació sindical

L'obertura el passat diumenge d'una fossa comuna de la Guerra Civil a Matallana de Valmadrigal ha permès desenterrar les restes de vuit homes, però també treure a la llum un capítol de la història d'aquesta població lleonesa. Una matinada de la tardor de 1936, un home que caminava per la carretera que connecta Santa Cristina de Valmadrigal amb Matallana de Valmadrigal va sentir uns trets. Acabaven de matar vuit homes: un mestre i set ferroviaris.

Alertat pel fragor de les bales, l'home es va dirigir ràpidament a avisar els veïns, entre ells mitja dotzena de nens, avui avis, que diumenge van poder assenyalar el lloc dels fets perquè es poguessin exhumar els cossos.

Cap dels testimonis pot assegurar quins van ser els responsables del crim, però totes les sospites recauen en dos homes. Un va tenir diferents responsabilitats durant els posteriors governs franquistes i l'altre "primer va matar" per a la Federación Anarquista Ibérica (FAI) i després per a l'altre bàndol.


Quan els veïns van arribar al lloc del crim, els vuit homes ja havien estat enterrats a "un metre de profunditat". La majoria eren ferroviaris, un col·lectiu que va ser molt castigat durant la Guerra Civil pel seu alt grau d'afiliació sindical i perquè va contribuir al manteniment de les comunicacions a la zona republicana.
Un dels cossos exhumats pertany a José Trapero, un mestre del poble lleonés de Castrovega de Valmadrigal.


Més continguts de