Publicitat
Publicitat

ART

Frederic Amat regira la memòria de la Pedrera

Les vuit crisàlides gegantines de l’exposició ‘Zoòtrop’ evoquen el passat de l’edifici de Gaudí

Les obres d’art contenen records i moments de la vida dels seus autors: amistats, amors, coneixences, pèrdues... També la influència d’altres creadors, lectures i troballes més o menys atzaroses. Tots aquests elements nodreixen el relat que Frederic Amat fa de les peces que exposa a partir d’avui i fins al 26 de juliol a la Pedrera, i que es troben dins els vuit grans contenidors de memòria en forma de crisàlide en què consisteix Zoòtrop, la gran instal·lació que ha creat per a l’edifici de Gaudí i que dona títol a la mostra. “Mai no he portat un quadern de bitàcola. Les coses han anat succeint i han anat trobant el seu lloc. Jo només he traginat coses d’un lloc a un altre”, afirma Amat. Pel que fa a aquestes noves peces, assegura que no tenen un caràcter fúnebre: “No són tombes, sinó que estant gestant. No volia que tinguessin una escala humana, perquè aleshores haurien sigut com un cadafal”.

Aquestes peces també suposen una nova col·laboració d’Amat amb el ceramista Toni Cumella i estan emmarcades en una estructura de fusta pintada de blanc -“fantasmagòrica”, segons Amat- que evoca la distribució original de les estances de la planta noble de la Pedrera. “El temps sempre pren la forma de l’estança que ens conté, les habitacions i els edificis tenen memòria i temps contingut. I hem volgut recuperar la poètica d’aquest temps contingut”, subratlla.

Amb Zoòtrop i una altra peça relacionada amb la Pedrera, el vídeo Forja, on apareixen els balcons monumentals creats per Gaudí i Jujol, l’artista també vol suscitar noves lectures de l’obra de l’arquitecte. “Si la meva feina fa que la gent tingui una altra visió de Gaudí -insisteix-, haurem triomfat. Farà que l’espectador surti sent més ric”. A més de les obres que hi ha a l’interior de la sala, al pati de l’edifici que dona al passeig de Gràcia hi ha la instal·lació gegantina Penjoll, que és com posar un collaret a l’edifici.

Un exposició en tres actes

“Vam provocar el diàleg entre el Frederic i Gaudí. Zoòtrop és una reacció in situ a l’espai gaudinià”, explica el comissari de la mostra, l’arquitecte Miquel Adrià. A més de la instal·lació, la mostra inclou dos àmbits més, com si tots ells fossin tres actes d’una obra teatral que es poden veure independentment. “El primer detona emocions, el segon concentra les mirades des del recolliment i el tercer [dedicat als projectes públics] dona una panoràmica de conjunt i desvela influències i processos”, diu el comissari.

“Frederic Amat treballa fora de camp -afegeix Adrià-, des dels límits disciplinaris on es troben la pintura, l’escultura, l’escenografia i l’arquitectura. La seva obra és del segle XXI, però està carregada de ressonàncies de tots els temps i condensa els enigmes de l’art per solidificar-se en una obra total”.

El lligam de les peces del segon àmbit amb l’artista és profund. “Amb aquestes obres hi tinc una relació gairebé d’intimitat. Per un motiu o per un altre em toquen”, diu Amat. Hi ha una estela per a una persona molt estimada que consisteix en una pel·lícula de 35 mm feta amb els seus cabells i una mena de teatret encastat en una paret on es projecta un audiovisual on les mans en moviment de Nico Baixas dialoguen amb la veu de J.V. Foix recitant el poema Una rosa amb un ganivet al pit… “Per a mi l’art consisteix a portar la realitat a un altre lloc per tornar-la més rica”,conclou Amat.

Amat al Liceu: el ‘Cercle obert’ que no troba consens

Malgrat que no s’ha realitzat, un dels 14 projectes d’art públic de Frederic Amat exposats a Zoòtrop és Cercle obert, per a la façana del Liceu, que va quedar aturat el maig del 2016 perquè no va rebre l’aprovació de l’Ajuntament. “De cap manera vull fer revifar les cendres”, diu Amat. Per al Liceu, com recorda el seu director general, Roger Guasch, “tenir el consens de les quatre administracions consorciades era una premissa imprescindible”. La postura de l’Ajuntament no ha variat des d’aleshores. “És necessària una reflexió que s’emmarqui en el context d’intervenció a la Rambla, per tal que el Consell d’Art Públic pugui valorar la idoneïtat o no d’una intervenció a la façana del Liceu, i cal recordar que l’edifici està catalogat com a BCIN”, afirmen fonts del consistori.

Més continguts de