Publicitat
Publicitat

Art

La Fundació Tàpies inaugura l'exposició 'Antoni Tàpies. Col·lecció, #3'

La mostra inclou diferents moments creatius de l'artista des de la dècada de 1940 fins a l'actualitat, i il·lustra l'evolució de tipologies, tècniques i materials emprats

La Fundació Antoni Tàpies exposa, fins al 10 de juny, una selecció renovada d'obres de Tàpies pertanyents al fons de la col·lecció. La mostra, que en aquesta ocasió es concentra als Espais A i B, inclou diferents moments creatius de l'artista des de la dècada de 1940 fins a l'actualitat, i il·lustra l'evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies.

El recorregut s'inicia amb una tria d'obres molt primerenques en què s'endevinen dues línies de treball oposades: d'una banda, l'interès pels materials extrapictòrics i per la densitat de la matèria, apreciable en les obres dels anys 1946 i 1947, com ara 'Zoom' (1946) i 'Creu de paper de diari' (1946-1947); de l'altra, la tendència vers el surrealisme que, en el cas de Tàpies, traspua influències de Joan Miró, de Paul Klee i de Max Ernst, visible en obres com ara 'Parafaragamus' (1949) o la sèrie de dibuixos 'Història Natural' (1950-1951).

De les anomenades pintures matèriques, s'hi exposen 'Gran matèria amb papers laterals' (1963) i 'Gris, taronja i rosa' (1967), entre d'altres. L'exposició també compta amb una representació d'obres de finals de la dècada de 1960 i de 1970 en què l'artista incorpora l'objecte en el seu treball –apreciable en obres com ara 'Cadira i roba' (1970) i 'Fusta i finestres' (1976)– i posa de manifest la seva vocació política, visible en aquest cas en una tela de 1976 creada en memòria d'Oriol Solé i Sugranyes, abatut per la Guàrdia Civil després d'haver fugit del penal de Segòvia l'abril d'aquell mateix any ('Composició amb números').

L'exposició segueix amb obres de la dècada de 1980 ('Pintors malvats', 1988; 'Sabatilla', 1986; 'Bloc amb signes', 1988; 'Amuntegament de terra', 1989), i es clou amb una mostra de peces més recents en què es confirma l'interès de Tàpies per les imatges de l'entorn quotidià ('Dues cadires', 2009) i per la naturalesa de l'art ('Terra d'ombra I', 1998).

L'itinerari es completa amb la projecció a l'Espai C del documental 'Tàpies' (1969) de Clovis Prévost.

Etiquetes

Més continguts de