Cultura 14/02/2016

La Fura retrata la filosofia del Mugaritz

El documental de Pep Gatell sobre el restaurant basc es presenta a Berlín

Xavi Serra
2 min
Andoni Aduritz, xef del  Mugaritz, al documental Campo a través.

Berlín“Per canviar el món, el que s’ha de fer és canviar-se a un mateix”. “El més important en aquesta vida no és el que fas, sinó el que inspires en els altres”. “Quan et sents còmode has de generar incomoditat per aconseguir alguna cosa millor”. Aquestes frases són pronunciades per membres de l’equip del restaurant basc Mugaritz en els primers minuts del documental Campo a través, que ahir va inaugurar la secció Culinary Cinema del Festival de Berlín. Però qui s’esperi un informe sobre el radical concepte gastronòmic del xef Andoni Aduriz o el procés d’elaboració dels seus plats d’avantguarda en sortirà decebut. “És un documental més filosòfic que gastronòmic”, explica Pep Gatell, director artístic de La Fura dels Baus i responsable del documental. “No ens interessa què fan, sinó com ho fan. Ja se n’ha parlat molt, dels plats. Preferim parlar de creativitat i deixar fluir les emocions”, diu.

No l’hi va resultar difícil. Bona part de les entrevistes del documental es van fer en les últimes setmanes de la temporada, quan l’equip està a punt de separar-se després de mesos d’activitat molt intensa. Es palpa en els comentaris una barreja d’esgotament, incertesa i orgull. “Es diuen coses molt emocionals, perquè alguns ni tan sols sabien si tornarien la temporada següent -diu Gatell-. Però el més impressionant és la seva curiositat, que tot i la quantitat d’hores que hi dediquen encara en vulguin més”. Les declaracions dels treballadors es munten sobre imatges de la feina al restaurant. No es pot distingir qui parla. El càrrec i la jerarquia no importen. “És la nostra manera de reflectir el lideratge silenciós de l’Andoni, que fa que tothom se senti responsable del seu àmbit”, assegura Gatell.

Units per ‘Titus Andronicus’

L’estrena de Campo a través a Berlín tenia un caràcter extraordinari: els espectadors del documental també van poder gaudir d’un àpat preparat per l’equip del Mugaritz. La relació entre el restaurant i La Fura va néixer amb una col·laboració semblant en el muntatge teatral Degustació de Titus Andronicus, quan el restaurant basc va crear un sopar molt especial per a alguns espectadors. La complicitat va sorgir de seguida. “Quan ells van començar eren com nosaltres, set col·legues que no sabien ben bé què volien fer, però sí què no volien -apunta Gatell-. Són arriscats, no tenen por de res. I són un focus de talent perquè sempre incorporen gent nova i n’aprenen. El mètode de La Fura és similar: per la companyia ja hi han passat entre 2.000 i 3.000 persones”.

Campo a través va sorgir arran d’una proposta d’Aduriz, que volia capturar en cinema el bon moment creatiu que viu el restaurant. I el documental, certament, transmet el compromís d’un equip amb un projecte enfocat a l’anhel d’excel·lència, però també el desgast i els dubtes. Molta gent no suporta l’esperit de superació i l’obsessiva atenció pel detall i la neteja. Per formar-ne part cal sentir el Mugaritz gairebé com una religió. “És un error del sistema, no hauria de funcionar -diu Gatell-. La gent que s’hi queda, per tant, ha de ser especial”.

stats