Cultura 30/07/2011

La Fura dels Baus porta l'infern al Festival de Peralada amb el muntatge de l'òpera 'Orfeu i Eurídice'

La música és la protagonista de la representació en un escenari on es projecten imatges entre llums i ombres

Acn
2 min
La Fura dels Baus ha convertit 'Orfeu i Eurídice' en una història d'amor lèsbic

PeraladaLa Fura dels Baus va transportar el públic del Festival Castell de Peralada fins a l'infern amb la seva representació de l'òpera Orfeu i Eurídice. Basant-se en aquesta tragèdia grega recollida per Gluck, la companyia va omplir l'escenari de músics que van participar en el desenvolupament de la història al costat de les sopranos espanyoles Maite Alberola, en el paper d'Eurídice, i Auxiliadora Toledano, com a Amore, i la mezzosoprano georgiana Anita Rachvelishvili, que interpreta a Orfeu. L'escenografia és un joc continu de llums i ombres, i la companyia projecta fotografies clàssiques de l'infern, amb figures fantàstiques, però també instantànies del camp de concentració d'Auschwitz.

La companyia teatral va captivar els assistents del Festival Castell de Peralada amb una aposta arriscada de la mítica tragèdia grega recollida per Gluck, Orfeu i Eurídice. En aquest cas, però, la Fura dels Baus ubica l'obra a l'edat mitjana i ha apostat per convertir els dos protagonistes de l'òpera en una parella de lesbianes, que han viatjat a les profunditats de l'amor i del dolor: la soprano espanyola Maite Alberola, com a Eurídice, i la mezzosoprano georgiana Anita Rachvelishvili, en el paper d'Orfeu. Precisament, aquest darrer personatge és comú que l'interpreti una mezzosoprano o contralt, ja que Gluck el va escriure per a un castrat. Els ha acompanyat damunt de l'escenari el personatge d'Amore, a mans de la soprano espanyola Auxiliadora Toledano.

Les novetats que la companyia ha introduït en aquesta òpera però no han acabat aquí. En la producció que es va poder veure ahir a la nit, també hi participa la jove orquestra BandArt. La formació instrumental, formada per 38 músics, actua damunt de l'escenari sense director, i s'integra d'aquesta manera en l'escenografia. Els músics es converteixen en la lira amb què Orfeu va obrir les portes de l'infern. L'orquestra representa, amb tots els seus membres, una lira gegant, com si cadascú fos una de les cordes de l'instrument.

La música és la protagonista del muntatge, que també té una escenografia audiovisual que intercala fotografies clàssiques de l'infern, amb figures fantàstiques dels capitells romànics, però també instantànies del camp de concentració d'Auschwitz. Tot plegat en un joc continu de llums i ombres. El públic de Peralada va poder veure una obra moderna, però que conserva l'esperit de la trama de Gluck, cosa que la fa accessible al públic del segle XXI. La companyia tornarà a interpretar l'espectacle diumenge al mateix festival, i el mes de desembre es traslladarà fins a l'Uruguai, on actuarà al teatre Solís de Montevideo.

stats