Mor l'historiador Gabriel Jackson, especialista en la Segona República i la Guerra Civil

BarcelonaL'historiador Gabriel Jackson, que va dedicar gran part de les seves investigacions a aprofundir sobre la història de la Segona República i la guerra civil espanyola, va morir diumenge a l'edat de 93 anys a Oregon. Amb el seu treball va recuperar la memòria dels qui als anys 30 van defensar la democràcia i van lluitar contra els colpistes del general Franco. Va ser un dels primers historiadors a fer-ho. "És un dels tres historiadors, amb Herbert Southworth i Hugh Thomas, que canvien la forma de veure la Guerra Civil i la República" explica el professor d'història de la UOC i assessor de l'editorial Crítica, Jaume Claret.

Nascut el 1921 a Mont Vernon (Nova York), l'historiador era un apassionat de la guerra civil espanyola. Deixeble de Jaume Vicens Vives i del francès Pierre Vilar, va començar a indagar sobre la història del segle XX espanyola en ple franquisme. Tenia tan sols 15 anys quan va esclatar la Guerra Civil, però el 1942 va viatjar a Mèxic i allà va entrar en contacte amb els exiliats espanyols republicans. Va conèixer, per exemple, la vídua de Manuel Azaña. Es va graduar en història i humanitats a Harvard i Stanford i es va doctorar a la Universitat de Toulouse, al 1950, amb una tesi sobre el regeneracionisme de Joaquim Costa. A la ciutat francesa, destí també de molts exiliats espanyols, va continuar alimentant el seu interès per la Guerra Civil. Va ser allà on va conèixer Vives. De l'historiador català el va impressionar els seus coneixements i entusiasme i la tolerància del seu pensament.

Quan va tornar als Estats Units, eren els anys 50, va tenir forces dificultats per defensar idees polítiques pròximes a l'esquerra. Era l'època en què el senador Joseph MacCarthy va desencadenar un procés de delacions, denúncies i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistes. Es va trobar moltes portes tancades, però finalment va trobar una plaça com a professor a la Universitat de Califòrnia. Tot i les dificultats, va continuar investigant sobre el passat espanyol en una època en què accedir als arxius o la documentació era realment complicat perquè hi havia la dictadura de Franco. El 1965 va publicar en anglès La República Espanyola y la Guerra Civil, que es va poder publicar a Mèxic, traduït a l'espanyol amb l'editorial Grijalbo, el 1967. "Fa una història no mítica, reivindica el paper de la II República, qüestiona que la guerra fos inevitable i posa en evidència alguns dels mites i mentides del franquisme" assegura Claret.

Publicacions com la de Jackson van començar a inquietar força el franquisme. La República Española y la Guerra Civil estava prohibida a Espanya. També ho estaven El mito de la Cruzada de Franco de Southworth (publicada en castellà i francès per Ruedo Ibérico el 1963) o The spanish civil war, publicada el 1961 per Hugh Thomas. Tanmateix les tres obres circulaven de manera clandestina. Fraga, que va ser ministre d'Informació i Turisme entre el 1962 i el 1969, va crear un departament per respondre a unes obres que suposadament ningú podia llegir. Al capdavant d'aquest departament hi va col·locar Ricardo de la Cierva, que sempre es va declarar un defensor del règim de Franco. "Recuperen i actualitzen el mite de la Cruzada, responen a hispanistes que no citen i que suposadament ningú llegeix", diu Claret. El revisionisme que va instaurar de la Cierva encara persisteix en les obres d'alguns dels seus deixebles.

Jackson explicava que va tenir algunes coses més fàcils que no pas els historiadors locals a l'hora d'investigar la història de la Guerra Civil. En un moment en què Franco buscava l'aliança amb els Estats Units i oferir una imatge de país obert, es van obrir algunes hemeroteques i arxius per als historiadors estrangers. Tanmateix, Jackson, no va poder accedir a una de les fonts principals, els arxius militars.

A finals dels anys 60 va venir a Barcelona. Va tenir una llarga relació amb la capital catalana, on es va instal·lar el 1982 i va viure 26 anys. El 2005 va obtenir la nacionalitat espanyola i cinc anys més tard va anar a viure als Estats Units amb la seva filla. Sempre va defensar la necessitat d'anul·lar els consells de guerra del franquisme. El seu últim llibre va ser Juan Negrín. Médico, socialista y jefe del Gobierno de la II República Española (Crítica, 2008). Altres obres seves són Entre la reforma y la revolución. La república y la guerra civil 1931-1939 (1980), Aproximación a la España Contemporánea (1981), Catalunya republicana i revolucionària, 1931-1939 (1982) Octubre 1934. Cien años para la reflexión (1985), Breve historia de la guerra civil española (1986), Mozart (1991), Historia de un historiador (1993), Civilización y barbarie en la Europa del s.XX (1997).