Altres descobertes
Cultura 06/10/2016

Gaudí en color i acabat de llicenciar

El Segon Congrés Mundial sobre Gaudí descobreix fotografies inèdites de l’artista i del seu llegat

Sílvia Marimon
5 min
Gaudí en color i acabat de llicenciar

BarcelonaGaudí és una icona que atreu milions de turistes, i també és una mina d’or. No tan sols pels ingressos que genera el seu llegat sinó també per la fascinació que provoca la seva personalitat, a la qual li han penjat un munt d’atributs: geni, boig, místic, visionari, sant, maçó, esotèric... La construcció del mite ha provocat un degoteig de troballes d’obres inèdites, papers i fotografies que, en alguns casos, amb el temps, s’ha demostrat que eren falses. La darrera descoberta, que es va presentar ahir al Segon Congrés Mundial sobre Gaudí, organitzat per la Universitat de Barcelona i The Gaudí Research Institute, té un estudi forense sobre el qual recolza. Es tracta d’una fotografia pintada de 10 per 6 centímetres d’un Gaudí molt jove i amb la firma del fotògraf Leopoldo Rovira, que entre el 1858 i el 1888 va tenir un estudi a la Rambla de Barcelona. “Creiem que la foto va ser feta el 1878, l’any que Gaudí es va llicenciar en arquitectura. Aleshores tenia 26 anys. Segurament la imatge havia d’anar a l’orla de la seva promoció, la primera que sortia de la Universitat de Barcelona, que no s’ha localitzat mai”, assegura el descobridor de la foto, Xavier Jové. L’altra fotografia que es coneix d’un Gaudí jove és la que li va fer Pau Audouard: “Alguns autors afirmen que aquesta fotografia és també del 1878, però crec que és força posterior perquè a la barba ja hi té alguns pèls blancs. A més, Audouard no es va establir com a fotògraf fins al 30 de juny del 1879”, explica Jové.

La fotografia mostra un Gaudí gallard, a punt de menjar-se el món: “Sembla un jove dandi, amb la punta del bigoti cargolada. Té una posició altiva, els ulls són clars i els cabells són rossos amb reflexos rogencs”, detalla Jové. Assegura que va trobar la fotografia en un portal d’internet, i no dóna la xifra exacta de quin preu en va pagar: “Entre 40 i 200 euros”, apunta. Quan Jové va veure la fotografia -no estava identificada- va pensar que podia ser Gaudí i, per confirmar-ho, va encarregar un estudi al forense Narcís Bardolet, que té una dilatada experiència en morts violentes i en qui Dalí va confiar perquè l’embalsamés.

“Hem fet un estudi anatòmic, hem analitzat els trets facials, els cabells, la barba, els ulls, el nas i sobretot les orelles -la seva empremta s’utilitza en molts casos de robatori- i les hem comparat amb altres imatges”, detalla l’odontòloga forense María José Adserias, que també ha col·laborat en l’estudi.

No és l’única fotografia que es va presentar ahir al Congrés i que Jové ha trobat en un portal d’internet. L’altra imatge mostra un dibuix de la Sagrada Família que es va fer a l’estudi de Gaudí. És força excepcional perquè pràcticament tot el que es conservava del polièdric artista al seu estudi es va destruir en l’incendi del juliol del 1936. “La foto mostra un projecte posterior al 1910, perquè hi ha detalls que no es van veure a l’exposició de París que hi va haver aquell any”, assegura Jové. L’expert en fotografia destaca un detall: una torre a la dreta de l’imponent edifici que acaba amb una cúpula: “Recorda un xiprer”, diu.

Gaudí en color i acabat de llicenciar

La tercera imatge, Jové creu que podria ser dels jardins Larrard del Park Güell, que van desaparèixer entre el 1927 i el 1929 i dels quals no s’han conservat els plànols: “És una fotografia que es va fer al voltant del 1915”, diu.

Els jardins de la Casa Larrard

Una capella gaudiniana a Gràcia

Al Congrés, que té com a membres fundadors Pere Jordi Figuerola (historiador i museòleg que durant dècades ha sigut conservador del Museu Diocesà), Manuel Medarde (enginyer i historiador que ha sigut responsable de la Cripta Güell per part de l’arquebisbat) i l’historiador i gestor cultural Marià Marín, s’hi va presentar també la tesi de Josep Maria Tarragona. L’enginyer industrial i autor de biografies de Gaudí assegura que la capella del Santíssim Sacrament de l’església de Sant Joan de Gràcia és de Gaudí i no de Francesc Berenguer, a qui s’ha atribuït fins ara. Tarragona, que ha estudiat durant 15 anys aquesta hipòtesi, destaca el trencadís de les voltes o la creu de Malta com a signes de l’autoria gaudiniana. Pere Jordi Figuerola, però, creu que la teoria de Tarragona ha de fer un llarg recorregut: “S’han de presentar les proves i debatre-ho; aquest és un procés molt llarg”, admet l’historiador, que treballa en una Gaudipèdia.

El congrés, que reuneix mig centenar de ponents i 250 assistents, debatrà sobretot sobre dues obres de Gaudí: una de pública, el Park Güell, i una de privada, la Torre Bellesguard. Ahir Figuerola va lamentar l’estat del Parc Güell: “El 80% de la ceràmica dels bancs ha desaparegut”. Més contundent va ser l’historiador Conrad Kent, autor de l’estudi Park Güell : “Han fet un treball groller amb la restauració. Van substituir una ceràmica finíssima per una d’industrial. Els bancs no són ni els que va fer Gaudí ni els que encara es conservaven als anys 80. Les baranes que van col·locar són un disbarat. El que han fet és una porqueria”, va sentenciar.

El coneixement i la popularització de Gaudí

L’esclat de l’Any Gaudí

El 2002 es va celebrar l’Any Gaudí comissionat per Daniel Giralt-Miracle. “Va ser un punt d’inflexió -assegura l’arquitecte Josep Maria Garcia Fuentes-. Va ajudar a donar a conèixer Gaudí i es va popularitzar la seva figura i la seva obra”. Però Garcia Fuentes creu que això té els seus perills: “Hi ha el risc de fer caricatures. S’ha de ser rigorós, fer investigacions i valorar quin impacte poden tenir, què ens aporten, si ens ajuden o no a entendre l’obra de Gaudí”.

El banc de Sant Boi

El 2011, l’arquitecte David Agulló, el geòleg Daniel Barbé Farré i l’artista Jordi Martí Aladern van publicar un estudi en què defensaven que el banc del Parc Sanitari de Sant Boi de Llobregat era de Gaudí. No hi ha, però, cap document que ho demostri.

Fotos a la universitat

El maig passat, La Vanguardia va publicar unes fotografies en què apareixia un home amb barba blanca, barret i bastó entrant a la Universitat de Barcelona. The Gaudí Research Institute va assegurar que era Gaudí, però pocs dies després la Càtedra Gaudí de la UPC va defensar que en realitat l’home de la fotografia era el catedràtic Josep Mestres Gómez.

stats