POLÍTICA CULTURAL
Cultura 17/02/2011

La Generalitat reduirà les seves aportacions als grans equipaments entre un 15% i un 20%

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, anuncia una reducció "momentània" dels pressupostos, l'eliminació d'organismes per evitar excessives duplicitats i una nova política de patrimoni

Efe
3 min

BarcelonaEl conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va anunciar ahir al Parlament que els fons que aporta la Generalitat als grans equipaments culturals es reduiran entre un 15 i un 20 per cent en els pressupostos d'aquest any a causa de la situació financera de la institució. En la seva compareixença, Mascarell, que va comptar amb el suport de tots els grups polítics per a la seva proposta d'un nou gran acord per a la cultura, ha destacat que les retallades no seran "linials" i ha advocat per combinar "rigor amb imaginació", intentant que al llarg de la legislatura la situació canviï.

Davant la preocupació mostrada per alguns diputats per aquest anunci, en el torn de rèplica el conseller va aclarir que el fet que la Generalitat hagi acordat aquesta retallada per a grans equipaments –que ha xifrat en mitja dotzena– no significa que en el futur "perdin entre el 15 i el 20 per cent dels seus pressupostos, ja que la majoria són consorcis". En aquest sentit, va ressaltar que no totes les administracions que participen en aquestes institucions (MNAC, MACBA o Gran Teatre del Liceu) aplicaran els mateixos percentatges que el seu departament.

També va deixar molt clar que treballarà perquè les entitats més petites, disseminades per tot el territori, tinguin la menor afectació. "Parlem –va indicar en declaracions als periodistes– de perdre una mica ara per recuperar a mitjà i a llarg termini. Un any en l'àmbit de la cultura no és res, aquí les coses van per dècades", ha postil·lat. El departament, el pressupost del qual es reduirà un deu per cent, també s'"aprimarà", obviant el que sigui "sumptuari i superflu", simplificant-se el nombre d'organismes i evitant-se les duplicitats.

Encara que tots els portaveus que va intervenir li van retreure a Mascarell "poca concreció" en el seu discurs sobre els projectes del seu departament, sí que van coincidir a donar suport a la seva proposta de crear un nou gran acord per a la cultura, amb la participació de tots els actors implicats en l'àmbit.

La intervenció de la diputada socialista, Consol Prados, es va seguir amb certa curiositat –Mascarell ha tornat a dir que se sent socialdemòcrata i catalanista– però també va donar suport al pacte, encara que va criticar que mitjans de comunicació s'hagi passat a Presidència i que política lingüística hagi tornat a la conselleria. Malgrat que va donar suport a l'acord, Prados va recordar al conseller que en l'any 1985 Joan Rigol ja va intentar una cosa similar, però "formava part d'un govern que no s'ho va creure ni s'ho va permetre".

Ferran Mascarell va sostenir que els temps no són els mateixos i que la realitat ara és molt diferent. "Estaria molt bé posar la base del que hauria de ser la cultura del país d'aquí a uns anys", va dir. Respecte al tema de la llengua, després que el PP critiqués amb duresa la política lingüística de l'administració catalana, que va titllar de "monolingüe i discriminatòria per als castellanoparlants", Mascarell va argumentar que el govern no ha de tenir "cap complex" a l'hora d'enfortir el català "perquè és la llengua dels catalans", a la vegada que es va comprometre a mantenir el "màxim respecte per l'altra llengua que es parla a Catalunya".

D'una altra banda, va demanar al PP que no parli d'odi d'una comunitat cap a una altra. "Jo, amb Espanya –va precisar– no tinc cap problema, el que passa és que hi ha un Estat que és poc eficient amb els catalans, i provoca que Catalunya pateixi un estrès com a conseqüència d'aquesta ineficàcia".

La primera compareixença del conseller al Parlament, a petició pròpia, va provocar que nombroses personalitats de l'àmbit de la cultura assistitissin a la cambra, com la directora del MNAC, Maite Ocaña; el responsable del Museu Picasso, Pepe Serra; el president de la Fundació Miró, Jaume Freixa, i el president de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan. També van seguir atentament les seves explicacions els membres del seu equip, com el director general del departament, el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, i el director de l'Institut d'Indústries Culturals (ICIC), Fèlix Riera.

stats