MÚSICA
Cultura 01/05/2017

Girona beneeix el poder d’Els Amics de les Arts

La presentació del nou àlbum del grup omple les escales de la catedral en la cloenda de l’Strenes

Josep Pastells
2 min
Els Amics de les Arts durant el concert d’ahir a les escales de la catedral de Girona.

GironaL’èxit era previsible, però encara va ser més esclatant del que l’organització del festival Strenes s’havia imaginat quan setmanes enrere es van exhaurir les 800 entrades en menys de 24 hores. El públic que ahir a la nit omplia les escales de la catedral de Girona va aclamar, enfervorit, les cançons amb què Els Amics de les Arts van clausurar la cinquena edició del festival. A més de tocar vuit de les dotze peces del nou àlbum, Un estrany poder, la banda va interpretar tretze de les composicions més conegudes del seu repertori en una nit ennuvolada en què la frescor de la temperatura contrastava amb l’escalfor ambiental.

“Les coses... Ai! Gaudim-les mentre encara puguem!”, cantaven-aconsellaven els Amics en obrir l’actuació amb la primera i enjogassada cançó del nou disc, molt més electrònic que els anteriors. Seguint el mateix ordre de l’àlbum, van continuar amb 30 dies sense cap accident. “Ja tornes a ser aquí. Els dies eren tan clars, que dubtava si eres o no una part de mi”, diu una lletra que va ser molt ben rebuda pels assistents. “Sou fantàstics, us estimo!”, cridava, entusiasmada, la Cristina, quan tot just havien tocat les dues primeres peces d’ Un estrany poder.

Com a casa

Però més enllà de la presentació de l’últim treball, el concert va ser una magnífica oportunitat per retrobar-se amb velles creacions, amb clàssics que després de dotze anys atorguen un segell de distinció a la trajectòria d’un grup que a Girona sempre se sent com a casa. “Genial, que fort, que bé”, corejava l’Adrià coincidint amb Ja no ens passa, la primera cançó que va fer que el públic s’aixequés dels esglaons de pedra nummulítica mentre picava de mans. Després va venir Ciència-ficció. “Es veu Tòquio des del cel, m’ha semblat un bon final”, cantava l’Aina, convençuda que peces com aquesta demostren que Els Amics de les Arts “destaquen per un tracte exquisit de les lletres”. La següent cançó del nou àlbum, No ho entens, semblava donar-li la raó: “M’ho faig amb la primera que passa, però sempre acabo descobrint un matís. Com costa d’assumir que el blanc i el negre encara siguis tu”. Tot seguit, L’affaire Sofia podia interpretar-se com una incitació a passar-s’ho bé: “Ara tu tries la trama, tot flueix, deixa’t portar”. I els assistents es deixaven endur pel ritme i la densitat d’una proposta que madura i s’enriqueix amb cada nou àlbum.

Un lleuger plugim va fer que la concurrència, entregada, recorregués cap a mig concert als impermeables que s’havien repartit a l’entrada. Poc després que sonés la peça que dona nom al disc, es va sentir el clam “in-inde-independència”. Temes com Reykjavík i Louisiana o els camps de cotó van precedir l’estrena en directe d’Apologia de la ingenuïtat, on apareixen Walt Whitman, Lord Byron i frases admonitòries com aquesta: “A veure si amb tantes ganes de viure prendrem tots mal quan descobrim la gran veritat”. Les meves ex i tu, A mercè d’un so, Suïssa i l’aclamadíssima Jean-Luc van ser seguides per dues de les noves cançons de l’àlbum ( El seu gran hit i Casa en venda ) abans d’un potent i extàtic final que va incloure 4-3-3, El matrimoni Arnolfini i l’hilarant Primer en la línia successòria.

stats