BarcelonaQue el català sigui “la llengua comuna del nou país, la llengua del carrer, la primera de l’administració, la vehicular de l’ensenyament, la de la justícia, la d’acollida als nouvinguts, l’obligatòria en l’atenció dels usuaris dels serveis i els consumidors i la llengua majoritària dels mitjans de comunicació”. Això és el que defensa, en paraules de Mercè Lorente, l’essència del manifest que ha impulsat el Grup Koiné i que han signat 270 personalitats de l’àmbit de la llengua, titulat Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent. Ahir van presentar-lo en societat en un acte a la Universitat de Barcelona, en el qual van reivindicar que la política lingüística de la Catalunya independent “no reprodueixi els esquemes de la transició i l’autonomisme”. “Cal denunciar la ideologia del bilingüisme social que implica l’assumpció de l’ statu quo i la renúncia de la normalització veritable”, va afirmar Lorente, que és doctora en filologia catalana i membre de l’IEC. Els signants del manifest creuen que el procés de normalització lingüística no s’aconseguirà “amb un model de cooficialitat en la futura República Catalana”.
El mestre i pedagog Joaquim Arenas, que exerceix de president de l’associació Llengua i República, l’entitat que aixopluga el Grup Koiné, va explicar que el seu objectiu és reintroduir el debat de la llengua en el procés constituent per “aconseguir que a la República independent la llengua catalana sigui la llengua de referència nacional, d’ús comuna i la llengua de tothom” i es reverteixi “la dinàmica de substitució progressiva de la llengua”.
Juan Carlos Moreno, catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Madrid, va alertar contra “els processos de bilingüització forçosa, que comporta una erosió de la llengua dominada, que va perdent les seves característiques i es va fragmentant”.
El manifest, que va avançar l’ARA fa dos dies, compta amb l’adhesió de noms propis com Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot, Ricard Torrents, Salvador Cardús, Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid i Vicenç Villatoro, i espera generar un ampli moviment social de suport.
