Ha passat un segle i encara no se sap per què van robar 'La Gioconda'

ParísEl 21 d'agost del 1911, el quadre més contemplat de la història, La Gioconda o Mona Lisa, va desaparèixer del Museu del Louvre i, encara que va ser recuperat dos anys després a Florència, la ciutat en què es creu que Leonardo da Vinci el va pintar entre 1503 i 1506, el mòbil del robatori encara no s'ha aclarit.

El que sí que se sap és que l'autor material va ser un obrer italià mort el 1925, Vincenzo Peruggia, que havia fet treballs al museu.

Peruggia, que va aconseguir treure el quadre del Louvre amb total facilitat, va ser detingut dos anys després a Florència quan intentava vendre'l a l'antiquari Alfredo Geri, que va alertar la policia.

El lladre va dir aleshores que havia actuat sol per tornar-la al seu país d'origen, d'on ell creia que havia sigut robada.

El Comitè Nacional per a la Valoració dels Béns Històrics, Culturals i Ambientals d'Itàlia, que celebrarà l'aniversari de la recuperació, al contrari que les institucions franceses, ha anunciat que demanarà el seu trasllat a Florència el 2013.

Mentre que el nom del lladre ha estat sempre clar, no ho ha estat el de l'"autor intel·lectual". Entre els sospitosos hi ha el poeta francès Guillaume Apollinaire i el pintor malagueny Pablo Picasso, potencials interessats a destruir l'obra, crítics com eren aleshores dels museus i l'art oficial.

Defensor de la crema d'obres mestres, el poeta fou detingut i engarjolat a la presó de La Santé de París, mentre que Picasso va ser interrogat per la policia sobre la desaparició del quadre de Da Vinci.

A Picasso, un apassionat de l'art primitiu, i a Apollinaire se'ls va relacionar igualment amb la desaparició d'unes figures iberes del Louvre.

Afortunadament per a ells, aleshores joves de poc més de 20 anys, les pistes van ser múltiples. El pas del temps ha anat dirigint les sospites cap a d'altres autors.

Alguns experts atribueixen al suposat aristòcrata argentí Eduardo de Valfierno l'encàrrec a Peruggia del robatori. Valfierno hauria fet pintar sis còpies del quadre a un virtuós falsificador amb l'objectiu d'estafar uns quants milionaris que pensarien que tenien el quadre original.

"Crec que res d'això no és veritat", diu a Efe l'autor d'Une femme disparaît. Le vol de la Joconde au Louvre en 1911 (Una dona desapareguda. El robatori de la Gioconda al Louvre el 1911), Jérôme Coignard, qui, basant-se en uns articles publicats el 1915 per Georges Prade, creu que el promotor va ser un misteriós bandit alemany traficant d'art, Otto Rosenberg.

El Louvre, que no té previst cap acte de commemoració de l'esdeveniment, informa que "el robatori va ser descobert el 21 d'agost de 1911" pel pintor Louis Béroud, que va alertar els guardians del museu.

Alguns estudiosos asseguren que els vigilants ja havien detectat el forat deixat al mur unes hores abans, fins i tot un dia abans que es donés l'alerta, però van pensar que havia sigut traslladat a l'acabat d'estrenar departament de fotografies.

La incredulitat i la indignació van recórrer el món de l'art i els seus amants quan va sortir a la llum la seva desaparició.

La Societat d'Amics del Louvre, que tampoc organitza cap commemoració de l'aniversari, va oferir el 1911 una important recompensa monetària a qui ajudés a localitzar el quadre, uns diners que va acabar rebent l'antiquari italià que alertà la policia.

Davant de les nombroses especulacions que circulen sobre l'arribada a la cort francesa del quadre, el Louvre assenyala que "segons sembla, Leonardo da Vinci el va dur a França i el seu alumne i hereu El Salai el va tornar a Itàlia", però no se sap com va tornar l'obra a la col·lecció de Francesc I, a la cort del qual va treballar Da Vinci en els últims anys de la seva vida.