'Hair' porta pau, amor (i drogues) a l'Apolo
Daniel Anglès dirigeix la versió en castellà del musical que retrata els 'hippies' americans dels seixanta als Estats Units
BarcelonaQui diu que, en època de crisi, ningú s'atreveix a fer musicals multitudinaris? El productor barceloní Joan Lluís Goas s'ha llançat a la piscina amb un nou muntatge que compta amb 28 actors a l'escenari i 8 músics en directe, però sabia que a dins hi havia aigua: el muntatge que s'estrena aquest dimecres en castellà al Teatre Apolo és un dels més famosos i representats de la història de Broadway, Hair.
L'obra se situa als anys seixanta als Estats Units i retrata una època convulsa en què hi havia forts moviments socials rupturistes, com els hippies, que defensaven l'amor lliure, el pacifisme (en plena guerra del Vietnam) i l'abús de les drogues com a forma de vida. L'espectacle va ser un xoc brutal per a les ments conservadores de l'establishment americà del 1968 (cal dir que l'espectacle compta amb nus integrals de tota la companyia) i va ser un èxit fulminant, igual que la versió cinematogràfica de Milos Forman de 1979. Els temes musicals, entre els quals hi ha Aquarius i Let the sunshine inn, també s'han fixat a l'imaginari col·lectiu.
El director Daniel Anglès (El Musical Més Petit) lidera aquesta producció convençut que "Hair no ha perdut constància, perquè el conflicte i l'època estan molt ben explicats, i això demostra que és un clàssic, com Shakespeare o Txèkhov. Els conflictes són universals", assegura. Per ell, es tracta d'una generació molt inspiradora, malgrat que l'avenç en certs temes, com l'alliberament sexual de la dona, pugui quedar anacrònic. L'espectacle espera omplir el miler de localitats de la sala cada dia, amb adolescents que simpatitzin amb els protagonistes de l'obra (els actors Julia Möller, Jordi Coll i Joan Vázquez) i adults que rememorin la seva joventut de pantalons de campana; per això, l'obra no té data de comiat de la cartellera.
