Publicitat
Publicitat

Asseguts a la plaça Catalunya hi ha el Messi, i el Piqué. I aquell no és el Botín?

Hauria pogut passar

El núvol de cendres islandeses bloquejant l'espai aeri europeu, els jugadors i seguidors del Barça sense poder arribar a Wembley i, deprimits i cap-cots, deixant-se caure per la Plaça Catalunya just quan comença l'assemblea nocturna de dissabte, i asseient-s'hi per terra, a veure què. En un extrem de la ciutat, al Parc del Fòrum, els escenaris tots buits perquè els músics del Primavera Sound tampoc no han pogut volar fins a Barcelona, i les quatre ànimes en pena que hi han quedat atrapades, amb les polseres de colors al canell i, a la mà, la targeta infinitament recarregable de diners, ara un tros de plàstic inútil. S'estan palplantats davant d'una de les pantalles gegants que finalment s'hi havien pogut instal·lar per seguir la final de la Champions, i que ara, posats a retransmetre, retransmet en directe l'assemblea de plaça Catalunya on, ostres què fort, hi ha asseguts els jugadors del Barça, però els has vist?, que és el Messi, tu, i el Piqué, i calla, que també hi ha uns quants regidors electes, i promotors urbanístics, i aquell no és el Botín?, tu és que estàs penjat.

Però mireu!, que ja fa estona que la gent s'ha començat a treure les samarretes, i fins i tot els jugadors n'agafen unes que duien dins de les motxilles, amb el logotip de Qatar Foundation, i n'estan fent una pila enorme enmig de la plaça, una pila que ben aviat esdevé una pira, perquè algú, sempre hi ha algú que comença aquestes coses, que jo l'he vist, però què dius?, algú hi ha llençat un llumí encès, i les flames pugen i ballen sobre les cares que assisteixen, hipnotitzades, a la purificació de no saben ben bé què, tot i que els altres, els que fa dies que acampen i que piquen cassoles, i piquen pedra, i revifen l'àgora, sí que ho saben, ho saben molt bé, el que s'està cremant: una manera de fer les coses, d'enganyar, de corrompre's per sistema, de somriure i encaixar de mans mentre els diners bruts, de totxo o de petroli, flueixen sense parar i sempre en la mateixa direcció. Una manera de fer i de ser que ja no pot tornar si no és en forma de cendres, com les que han quedat de la foguera enmig de l'estrella i que s'enlairen, ara que s'ha aixecat una mica de vent, i es mesclen, dalt del cel, amb les cendres islandeses, les del volcà, però quin volcà, que vénen dels bancs, dels bancs islandesos, que no ho veieu? Tu és que estàs penjat.

Més continguts de