LITERATURA
Cultura 24/06/2012

Hemingway: an accursed name

John Hemingway, nét del premi Nobel de literatura 1954, publica un llibre sobre la seva problemàtica família. Los Hemingway se centra en els problemes entre Ernest Hemingway i el seu fill Gregory.

Jordi Nopca
4 min
PARES, FILLS I TRANSVESTISME 01. Ernest Hemingway, acompanyat dels seus tres fills: d'esquerra a dreta, Patrick, John Jack i Gregory. 02. John Hemingway mostra una foto en què es veu un petit Ernest Hemingway vestit de nena. El seu fill Gregory es transvestiria d'amagat durant anys, fins que, després de quatre dones i set fills, acabaria canviant-se de sexe. 03. Coberta del llibre Los Hemingway, una familia singular, que acaba de publicar Planeta.

BARCELONAJohn Hemingway necessitava escriure un llibre sobre la seva malaurada nissaga familiar per treure's de sobre d'una vegada per sempre el fantasma del suïcidi, o com a mínim allunyar-lo tant de temps com li sigui possible. Los Hemingway, una familia singular (Planeta) és un exercici de memòria en què el nét de l'escriptor observa el llegat d'autodestrucció familiar i l'explica en un concentrat un pèl erràtic de poc més de 200 pàgines. Molt abans que Ernest Hemingway -premi Nobel de literatura 1954- acabés amb la seva vida el dia 2 de juliol del 1961, el seu pare, Clarence Edmonds, havia fet el mateix la tardor del 1928: deprimit i malalt d'hemocromatosi, Clarence va obrir la boca, s'hi va ficar el canó de la pistola i va prémer el gallet. Tres dècades més tard Ernest seguiria el mal exemple del pare i posaria punt final a una vida carregada d'aventures i èxits literaris, esquitxada d'excessos i escapçada a partir dels dos accidents d'avió que va patir al Congo el 1954.

Després del suïcidi d'Ernest, la maledicció familiar no va parar de créixer: dos dels seus germans, Ursula i Leicester, també acabarien amb les seves vides; el 1996, Margaux Hemingway -néta de l'escriptor- seguiria aquest mateix camí. Fill de Gregory Hancock Hemingway (1931-2001) i Alice Thomas, John Hemingway va passar temporades generoses amb el tiet Leicester i la seva dona Doris a Miami Beach: la inestabilitat mental del pare i la mare li va impedir tenir-hi una relació gaire pròxima durant l'adolescència. Gregory va arrossegar les crisis made in Hemingway durant tota la seva erràtica vida. Als primers capítols del llibre el lector s'assabenta dels seus últims dies: detingut per exhibicionisme a finals de setembre del 2001, va morir pocs dies després, tancat i en plena crisi depressiva. Gregory s'havia transformat en Gloria el 1995, després d'anys practicant el transvestisme. El quiròfan no li va solucionar el malestar identitari: després de canviar de sexe i d'implantar-se un pit va tornar-se a operar per recuperar els pectorals d'home.

Homes, dones i androgínia

John Hemingway considera que, de la mateixa manera que Ernest va viure obsessionat per la figura paterna tràgica de Clarence, bona part dels problemes de Gregory tenen una arrel claríssima: Ernest Hemingway. "El trobava molt a faltar -escriu John a Los Hemingway -. El trobava a faltar, i al mateix temps l'odiava. L'odiava i es culpava a ell mateix del suïcidi d'Ernest el 1961".

Els problemes entre Ernest i Gregory van començar quan el nen tenia 12 anys. L'autor d' Adéu a les armes va descobrir el seu fill emprovant-se les mitges de la seva mare. "L'avi no va dir res, però el pare es va adonar que Ernest se sentia horroritzat", escriu John Hemingway. A continuació explica que, dues setmanes després de l'incident, Ernest li va dir: "Tu i jo venim d'una estranya tribu ", frase que va tenir intrigat el petit Gregory durant molt de temps. "Jo no era conscient del fet que tant al pare com a l'avi els havien vestit de nena quan eren petits", recorda John, que rescata una foto del petit Ernest amb els cabells llargs i amb un aspecte força femení que contrasta amb la imatge de mascle que lluiria durant bona part de la seva vida. John Hemingway explica que aquesta noció es va anar esmicolant a mesura que va accedir a detalls sobre la relació amb la seva quarta dona, Mary Welsh: "Ella sempre hauria volgut ser un noi, i pensa com un noi sense haver perdut gens ni mica de feminitat -cita John d'un dels diaris d'Ernest-. Li encanta que jo sigui una de les seves noies , cosa que accepto. De nit fem tota mena de coses que li donen plaer. A mi també". John Hemingway cita el llibre Hemingway's genders , en què Nancy R. Comley i Robert Scholes "enterboleixen les aigües cristal·lines del mite del Hemingway més masculí mitjançant l'exploració de les qualitats andrògines de l'escriptura d'Ernest, que descriuen com «un canvi metamòrfic de raça i de gènere»". A partir d'un altre estudi, Hemingway's fetishism , de Carl P. Eby, el nét de l'escriptor va tenir una última revelació sobre l'androgínia oculta del seu avi: "Vaig poder trobar una connexió entre Greg i Ernest pel que fa a la manera en què els havien educat. En realitat no tenia res a veure amb el fet d'haver portat roba de nena de ben petits, sinó amb el fet que Grace i Pauline [les seves mares] havien impedit que els seus fills reconeguessin la seva masculinitat durant els tres crucials primers anys de desenvolupament".

Els trastorns bipolars que van torturar Ernest i Gregory afectarien també les seves relacions epistolars. De jove, Gregory va passar una temporada de fascinació per la dianètica, paraciència amb què Ron L. Hubbard, fundador de la cienciologia, va fer negoci durant anys. Més endavant, a la dècada dels 50, pare i fill se les van tenir per qüestions monetàries. Gregory arribaria a escriure a Ernest que era "un toro il·lògic" i un "monstre xop de ginebra". La rèplica del seu pare no seria menys contundent: "Escrius de manera agramatical i il·legible. Quan tinguis una mica de temps podries mirar de corregir-ho. Has mostrat una degeneració progressiva des que vas deixar l'institut". Tot això Ernest Hemingway ho escrivia des de Cuba, mentre el seu fill començava a polir-se l'herència de la mare: Pauline va morir el 1951, just després d'una trucada furibunda del seu exmarit en què li comunicava que Gregory havia estat arrestat per entrar al vestidor femení d'un teatre.

stats