HIDROGENESSE + JOE CREPÚSCULO
Cultura 10/04/2011

Hidrogenesse: música de ball intel·ligent

Marta Salicrú
2 min
Genís Segarra, amb vel i ukelele elèctric, i Carlos Ballesteros, amb gorra, 'front man', cantant i llançador de programacions .

Sembla que el duo barceloní Hidrogenesse hagi de ser fàcil de veure en directe a la seva ciutat, però no és així. Hidrogenesse, de fet, són bastant cars de veure. Encara que fa un parell de mesos van tocar en la presentació al CCCB de l'última entrega de la publicació multidisciplinar Doropaedia , el seu concert allà va ser, per necessitat, molt curt, només dos parells de cançons. Feia temps que no es podia gaudir a Barcelona d'un concert una mica extens del duo que formen Genís Segarra (també meitat d'Astrud) i Carlos Ballesteros. Motiu pel qual diversos fans barcelonins del duo no van deixar escapar l'oportunitat d'anar a veure'ls divendres a la Salamandra 2 de l'Hospitalet de Llobregat, en què Hidrogenesse exercien de grup convidat de Joe Crepúsculo. Una parella ben educada, Ballesteros i Segarra van donar les gràcies a Crepúsculo per la invitació, però van voler marcar les distàncies amb el cantautor techno : "Nosaltres ens movem en els terrenys del pop, ell en els del rock", va dir Segarra des de darrere del vel que li va cobrir la cara durant tot el xou.

El duo de pop electrònic arty , una de les propostes musicals més estimulants, intel·ligents i divertides de l'escena barcelonina, va recuperar algunes de les millors cançons de la seva carrera en el format habitual de duo electropop, amb Carlos Ballesteros com a cantant i front man , però amb la novetat que Genís Segarra va passar-se bona part del concert tocant un ukelele elèctric. Per què? Va semblar que tot plegat era un pla B de la parella per compensar una sèrie de problemes tècnics (el vocòder se'ls va espatllar, el contacte d'un cable els fallava) que el duo no va parar de lamentar. "Serà el concert més guitarrer de la història d'Hidrogenesse", va dir Segarra. Però aquests problemes no van suposar problemes de so: Hidrogenesse en van sortir airosos. L'únic perjudici per al públic va ser quedar-se sense escoltar algunes cançons que en aquelles circumstàncies el duo no podia tocar.

El repertori, però, també va ser força rodó. El grup va interpretar bona part dels seus èxits, va recuperar cançons del principi de la seva carrera com Así se baila el siglo XX , Eres PC eres Mac , A-68 i No hay nada más triste que lo tuyo , així com cançons del díptic Animalitos (2007) / Bestiola (2008) com Caballos y ponis , el remake de Vuelve conmigo a Italia , Schloss i el hit Disfraz de tigre . A més, també van recuperar Échame un kiki amor , del projecte Autoayuda, de Ballesteros, i Estafa , l'himne apòcrif del segell que dirigeixen, Austrohúngaro. Entre les novetats, una versió d' El artista (el tema que van estrenar al CCCB) a l'estil Gary Glitter, i Dos tontos muy tontos (sobre germanes que viuen juntes als 40 anys i parelles que estiuegen en càmpings). Es va trobar a faltar Moix , la banda sonora de la seva instal·lació a l'exposició Genius Loci a la Fundació Miró.

stats