Homes de blau i dones en mode còctel

Barcelona“Com un bukkake? Tots alhora?” Són paraules de l’actor David Verdaguer, aclaparat davant dels micròfons que l’esperaven al final de la catifa vermella dels premis Gaudí. Ell va ser l’encarregat d’inaugurar-la i ho va fer amb pas ferm i un somriure d’orella a orella. Com si fos una premonició, Verdaguer es va presentar amb un vestit blau fosc amb les solapes de ras negre del dissenyador valencià Miquel Suay.

I diem premonició perquè el blau -declinat en diferents tonalitats i lluentors- va ser el color revelació dels homes que van acudir a l’Auditori del Fòrum, potser en homenatge al blau Klein de l’edifici projectat per Herzog & de Meuron. L’hi vam veure posat a un radiant Santi Millán, per gentilesa de la firma Tween, i també a un elegant Marc Clotet, vestit de García Madrid, que el va combinar amb unes derby d’Emporio Armani, tan blaves com el seu corbatí. Un total look que va despertar l’admiració del top model Andrés Velencoso, de vint-i-un botons amb el seu esmòquing negre de Dolce & Gabbana i els seus slippers de vellut. Però tornem a Verdaguer, que sempre dóna joc. I no només pel seu bigoti victorià, que li donava un look vintage que hauria enamorat Òscar Dalmau, sinó per la seva gosadia a l’hora de tancar el coll de la camisa: es va posar dues corbates, una sobre l’altra, amb un resultat francament interessant.

Aliances amb dissenyadors

Verdaguer, però, va ser una de les poques excepcions en una catifa prou previsible en indumentària masculina. Alguns es van passar d’informals, com Francesc Garrido, amb americana texana i pashmina blava al coll. Altres van obrir l’armari de casa i van escollir el vestit negre de les grans ocasions, com Joel Joan (fidel a Josep Abril) i Roger Roca (no sap, no contesta). L’anècdota va venir de la mà de Javier Cámara. Quan va mirar la marca del seu propi vestit -un Hugo Boss- es va adonar que no havia arrancat l’etiqueta de la tintoreria! Altres convidats es van deixar estimar per dissenyadors, com el jove Àlex Maruny, guapíssim amb el seu Tween, o en Carlos Cuevas i Queco Novell, molt correctes amb els seus Miquel Suay. Ningú, però, va superar els agosarats estilismes de Messi quan va a recollir les Pilotes d’Or. Bé, potser Berto Romero, amb el seu vestit amb estampat de quadres d’Antony Morato, li va fer una miqueta d’ombra.

I si era previsible que els homes s’amaressin majoritàriament de negre, també ho era que la indumentària femenina fos una coctelera. Coctelera en tots els sentits, perquè en aquells vint metres de tela vermella es va veure una mica de tot. Des de l’elegància dramàtica que desprenen les creacions de Natalie Capell -i que va lluir majestuosament la directora Mireia Ros en gris i malva- fins als vestits de nit que cauen com una segona pell de Menchén Tomàs (i ens vénen al cap la granota vermella de Sara Espígul i el vestit de tall sirena ple de lluentons juganers d’Anna Sahun). També cal destacar la frescor d’Alba Ribas, preciosa amb un vestit que Juan Pedro López li va fer expressament per a l’ocasió: un cos de vellut taronja amb una volumètrica faldilla de seda amb flors estampades, combinat amb uns botins grana i una cartera de mà de purpurina. Un dels millors looks de la nit.

Una mica de glamur

Més convidades van esforçar-se a passejar glamur sobre la catifa vermella, com és el cas de Natalia Tena, amb un original conjunt negre de transparències i pedreria de la marca Yolan Cris, o Cristina Brondo, amb un seductor vestit vermell amb complements daurats d’Ivan Campaña. Algunes es van quedar literalment a mig camí, com Sílvia Munt. Perfecta de cintura cap amunt amb el seu esmòquing negre de Santos Costura i un top fluid verd militar. La llàstima? Combinar-ho amb uns texans. I per als que diuen que aquesta passarel·la és massa sòbria, que busquin el no-vestit de l’estilista i dissenyadora Cristina Rodríguez, una granota negra totalment transparent, combinada amb roba interior i un batí de seda de La Perla. Moment 100% Kardashian.