Podríem pensar que un poema sobre La mirada de l'hivern d'un poeta suec ens hauria d'ajudar a esclarir els tòpics de la literatura del nord: "De sobte el fred em sorprèn des de molt lluny. / L'instant s'ennegreix / i roman com la marca de la destral al tronc". L'arribada sobtada de l'hivern, com la vida segada de l'arbre marcat per ser talat. La mort i l'hivern en una imatge d'una força visual que envaeix el poema i concentra en dos versos la densitat de l'experiència de l'hivern. Una imatge com les seves metàfores, d'una senzillesa i nitidesa tan transparent que resulten gairebé superficials. I que, en canvi, amaguen una veritat profunda sorgida de l'experiència més immediata de la realitat; una immediatesa que provoca la identificació directa del lector, malgrat l'atmosfera onírica i irreal que emmarca els seus poemes: "Mirem amunt: el cel estelat a través de l'embornal".
