És el musical un gènere políticament de dretes? Aquesta tesi es pot deduir dels assaigs del dramaturg Howard Barker, autor de la fabulosa Escenes d'una execució , que Ramon Simó va dirigir fa uns anys amb Anna Lizaran de protagonista. Essencialment Barker ha recollit articles i pensaments als imprescindibles Arguments for a theatre i Death, the one and the art of theatre , dos volums en què ha sumat la filosofia escènica que l'oposa diametralment a la idea d'entreteniment. Mentre la tragèdia busca rodejar-se de ciutadans amb afany de pensar al teatre i el teatre, el musical-estereotip (res a veure amb Sondheim o Fosse) pretén envoltar-se de consumidors que busquen oblidar-se de tot. Els grans musicals franquiciats, que només poden existir gràcies a sumes de diners astronòmiques, serien per tant l'equivalent a Margaret Thatcher, Ronald Reagan o José María Aznar. De tot plegat, se sobreentén que qualsevol teatre té una dimensió política i que no cal ser Harold Pinter o Dario Fo per transmetre una ideologia a l'espectador.
