Publicitat
Publicitat

PREMIS LITERARIS

'La dona veloç' reflexiona sobre la hiperactivitat i immediatesa del món actual

Imma Monsó guanya el Llull

Imma Monsó va endur-se ahir amb La dona veloç els 90.000 euros del Ramon Llull, els últims abans que es reestructuri el premi. L'escriptora salta així de La Magrana, la seva editorial fins ara, a Planeta.

"Sóc ràpida. No ho puc evitar". Amb aquestes paraules Imma Monsó va voler presentar la seva sisena novel·la, La dona veloç , guanyadora dels 90.000 euros del premi Ramon Llull, el primer sense Carlos Pujol com a secretari del jurat, mort tot just fa dues setmanes. "Mai no poso cites que encapçalin els llibres, però si en aquest cas ho hagués fet hauria triat aquells versos de Pere Quart que diuen: «Com un arbre rabent / arrelat dins el vent» -va explicar Monsó-. El meu personatge no para de córrer. Si tingués arrels serien el vent que deixa enrere. La dona veloç és un reflex de la vida contemporània. El seu lema és: com més aviat millor. Les seves virtuts són la rapidesa i l'anticipació, que aplica tant a l'hora de comprar com quan es va a tallar els cabells o obre un calaix".

Monsó ha triat un personatge que "els temps han premiat amb cert èxit", l'Agnès, una psiquiatra carregada d'aficions i una vida social intensa. "El seu objectiu és trobar un forat de temps, però mai no se'n surt -repassava l'autora ahir-. La seva tragèdia és que en realitat té vocació de dona lenta, contemplativa, poeta i badoca". La velocitat de la protagonista vol ser un reflex del món actual: "Vivim en una època en què se'ns reclama instantaneïtat i immediatesa en tot".

El temps del directe

Per Monsó, l'hiperpresent de la contemporaneïtat -o la liquiditat dels temps- és "una de de les fonts dels mals ètics i econòmics de l'actualitat". En comptes d'apel·lar a Zygmunt Bauman, l'escriptora va fer esment a les tesis de l'urbanista francès Paul Virilio: "Els fenòmens del temps real mouen totes les estratègies mentals, econòmiques i vitals. Per Virilio no estem en un món global, sinó virtual. Ara per ara tot ho vivim en un temps únic, aquest temps real, el del directe".

Monsó va destacar la importància de la relació pare-filla a la novel·la i també de l'espai familiar, situat en una "ciutat de províncies" que podria ser la Lleida on va néixer l'autora l'any 1959. "La novel·la planteja la crisi personal de la protagonista, narrada en un temps present en primera persona, alternada amb una veu en tercera persona que explica les parts que se situen en el passat. A banda de la protagonista principal, hi mostro també una galeria de personatges que, com ha passat en llibres meus anteriors, seran vistos com a molt peculiars -va explicar l'autora-. No sé si la gent és tan normal com diu que és..." L'amistat "en majúscula" i "la set de sensibilitat artística" són dos dels temes que també apareixen en La dona veloç .

Minuciositat i extensió

Vinculada a La Magrana des de l'any 2001, quan va publicar Tot un caràcter , Monsó es va decidir a optar al Llull pels canvis estructurals del grup RBA, per la dotació important del guardó i per la il·lusió de ser traduïda al francès. "A diferència d'altres novel·les, he volgut ser més minuciosa en el retrat i he fet un gran esforç per no retallar. És un llibre més voluminós que els últims que he escrit", va assegurar. La dona veloç serà a les llibreries el 8 de març, editat per Planeta.

Més continguts de