Independència i exigència

Rosa Novell va fer de la independència i l’exigència personal i artística el motor de la seva vida. Una independència que es fa palesa en els espectacles en els quals va treballar i en els que va dirigir i una exigència irrenunciable que es manifestava en la seva feina i en la seva manera d’entendre el món. Era una dona que sabia el que volia fer i com fer-ho. Per a Rosa Novell l’art del teatre era sagrat i, en conseqüència, calia ser estricta, rigorosa i entregada. Aquesta defensa del que és essencial enfront del que és trivial, del que és profund sobre el que és superficial, del que és important sobre la banalitat, a fe que li va ocasionar alguns problemes en la seva exitosa carrera. No era dona que es quedés asseguda al costat del telèfon. Dins d’ella bullia la necessitat de participar i aixecar projectes, sempre vinculats a una literatura dramàtica o poesia (com li agradava la poesia!) d’alt nivell, ja fos Racine o Brossa, Genet o Joyce. Va aconseguir meravelloses creacions, com aquella Winnie delicada d’Els dies feliços fins a l’Agnes d’Un fràgil equilibri, fa només quatre anys. Rosa Novell, sempre valenta mantenint les formes i avançant amb dignitat.