Publicitat
Publicitat

CLÀSSICA

Intens Haydn a les sàvies mans del Quartet Casals

Enmig de la grisa i de vegades decebedora oferta artística de L'Auditori a la seva sala de cambra, el cicle del Quartet Casals és una font d'alegries. La qualitat d'aquesta formació barcelonina, cada vegada més ben posicionada al circuit europeu, va en augment, i els seus integrants -els violinistes Vera Martínez Mehner i Abel Tomàs, el viola Jonathan Brown i el violoncel·lista Arnau Tomàs- mai abaixen la guàrdia, tenen les idees clares pel que fa al repertori que més els convé i sedueixen a l'escenari amb una combinació eficaç de virtuosisme, precisió i calidesa expressiva. Els quartets de Dimitri Xostakóvitx són un pilar del seu actual repertori, i en aquesta ocasió, l'elecció del Quartet núm. 7 -el més breu del cicle, també un dels més emotius, dedicat a la memòria de la seva dona, que va morir als 41 anys, víctima de càncer- va resultar tot un encert, un intens preludi a aquest monument del classicisme que va omplir la segona part del concert, Les set últimes paraules de Jesucrist a la creu , de Joseph Haydn, un encàrrec orquestral de la germandat de la Santa Cueva de Cadis que el mateix Haydn adaptaria després per a quartet de corda.

No és una obra fàcil, al contrari, ja que els seus intèrprets han de buscar la varietat en els matisos més subtils per trencar l'aparent uniformitat del discurs sonor, ben planificat en una introducció, set sonates lentes i un terratrèmol final de gran impacte. Amb delicats accents, refinament i sentit del detall, van signar una versió d'altíssima qualitat en l'aspecte musical, però llastada per la monòtona tasca de Salvador Teis recitant els textos introductoris de Ramon Tomàs Martorell, perjudicat a més per una mala amplificació.

Més continguts de