ART
Cultura 13/05/2011

La Internacional agermana el Macba i l'Europa de l'Est

Antoni Ribas Tur
2 min
Marina Abramovic, una de les artistes de l'Europa de l'Est més internacionals, va donar Rhythm 0 a la Moderna Galerija.

BARCELONA.La Internacional, l'organització transnacional de museus i arxius formada el 2009 pel Macba, la Moderna Galerija de Ljubljana (Eslovènia), la Július Koller Society (Bratislava), el Van Abbemuseum (Eindhoven) i el Museum van Hedendaagse Kunst (Anvers) es dóna a conèixer al gran públic a partir d'avui amb l'exposició Museu de les narratives paral·leles, que es podrà veure al Macba fins al 2 d'octubre . A través d'un centenar d'obres provinents de la col·lecció de la Moderna Galerija de Ljubljana, un del museus d'art contemporani pioners a l'Europa de l'Est, la mostra fa un repàs heterogeni de l'art produït a la mateixa Eslovènia, Croàcia, Hongria, Polònia, Romania, Eslovàquia, Rússia i Sèrbia des de la postguerra de la Segona Guerra Mundial fins als anys vuitanta. L'objectiu d'aquesta selecció és començar a crear noves narratives artístiques i un nou vocabulari.

Prevista com una col·laboració a llarg termini, els centres integrants de La Internacional compartiran les col·leccions i els arxius per elaborar discursos sobre l'art contemporani alternatiu als canònics, que tenen com a escenari l'Europa occidental i els Estats Units, des de contextos locals com els específics d'aquests països i el català. "Si canviéssim la col·lecció de la Moderna Galerija, molt poca gent se n'adonaria", va afirmar Bartomeu Marí, director del Macba. "És un exageració", va concloure sense deixar de destacar, però, com en climes de repressió política, fent referència tant als rigors socialistes a què van estar sotmesos els creadors d'aquests països com als de la dictadura franquista, els artistes adopten posicions molt semblants. A finals d'any la Moderna Galerija acollirà una selecció d'obres de la col·lecció del Macba i de les altres institucions que formen La Internacional.

"Més que sobre les condicions de vida sota el comunisme, aquesta exposició vol representar la complexitat del pensament d'aquests artistes i els processos provocats per l'obertura de nous espais després de la caiguda del comunisme", va afirmar Zdenka Badovinac, comissària de l'exposició i directora de la Moderna Galerija. Una de les línies a partir de la qual Badovinac ha organitzat la mostra posa l'accent en com des de la caiguda del socialisme alguns artistes d'aquests països han assumit la tasca de crear la seva pròpia genealogia artística, exercint, a més, d'historiadors i arxivers.

stats