AVANÇAMENT EDITORIAL
Cultura 31/05/2011

Irurita no va morir afusellat, segons 'Sàpiens'

El franquisme va convertir Irurita en màrtir. Sàpiens aporta documentació que qüestiona la versió oficial. Alguns testimonis afirmen haver vist viu el bisbe després del seu suposat afusellament.

Sílvia Marimon
2 min
Irurita amagat Irurita (amb barba)  i el seu nebot i secretari, el mossèn Marcos Goñi, amagats al taller del joier Antoni Tort.

Barcelona.Oficialment, el bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, va ser afusellat el 1936 al cementiri de Montcada. Per aquesta mort, a mans dels anarquistes, el Vaticà el vol beatificar com a màrtir. La revista Sàpiens, però, aporta avui nova documentació que qüestiona que el bisbe hagués estat assassinat el 3 de desembre del 1936 per "odi a la fe", tal com diu la làpida de la capella del Crist de Lepant de la catedral de Barcelona, on suposadament hi ha enterrades les seves restes.

El 28 de gener del 1939, tres anys després de la seva mort oficial, dos testimonis van veure sortir Irurita per una porta petita del Palau Episcopal. Joan Arbós i Francesc Aragonès es devien quedar de pedra. Feia dos dies que les tropes feixistes havien entrat a Barcelona i, en reconèixer el bisbe, els dos homes, que l'havien tractat personalment, s'hi van apropar: "Senyor bisbe, crèiem que l'havien afusellat", van dir. Irurita, alarmat, els va etzibar " No griten, que me comprometen! "

Aquest testimoni no és l'única prova que posaria en dubte que el bisbe navarrès fos un màrtir. Segons la periodista Sònia Casas, autora del reportatge L'afer Irurita, cas obert , "la compilació dels documents feta pel pare Antoni Sospedra per a la causa de la beatificació, oberta, tancada i reoberta de nou, i altres documents localitzats pels historiadors Hilari Raguer i Joan Bada, indiquen que el bisbe Irurita no hauria mort aquell gener del 1936". Sospedra ha estat l'encarregat de localitzar tots els documents que formen la causa de la beatificació d'Irurita. Entre tota aquesta ingent documentació, hi ha una carta que Sàpiens reprodueix en exclusiva. La va escriure el religiós Fernando Vilar el 24 de juny del 1939 i demostra que Irurita encara era viu el 1937. El Bisbat no va fer cas de la carta ni la va incloure en el procés de beatificació del 1958.

L'historiador Hilari Raquer va localitzar un altre document en el qual monsenyor Ildebrando Antoniutti explicava al seu secretari d'Estat, monsenyor Pacelli, futur papa Pius XII, que en la seva trobada amb Franco l'octubre del 1937 aquest li havia dit que sabien on era Irurita i que "s'estaven encarregant d'intercanviar-lo amb un detingut civil de València".

L'historiador mossèn Joan Bada, professor emèrit de la Facultat de Teologia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) esquerda encara més la història d'aquest bisbe màrtir bastida per l'hagiografia franquista. Bada ha trobat un document conservat a l'Arxiu Tarradelles que porta la firma de Joan Pons, un representant d'ERC en el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes. Segons Pons, el 20 de juliol del 1936, el líder de la FAI, Bonaventura Durruti, va retirar entre dos i tres milions de pessetes del Palau Episcopal, d'on va sortir amb el bisbe Irurita, que anava vestit igual que el líder anarquista, amb una senzilla bata. Durruti va lliurar a la Generalitat només dos milions de pessetes. L'altre milió va servir per salvar el bisbe? Quan va morir Durruti, el 1936, Irurita hauria passat a quedar a l'aixopluc d'un altre anarquista, Garcia Oliver. Bada no descarta que el nunci Cicognani s'endugués Irurita a Roma el febrer del 1939.

stats