Isona Passola: "Hi ha d'haver un abans i un després de 'Pa Negre'"

BarcelonaSegons la productora de 'Pa Negre', que va confiar la direcció en Agustí Villaronga, 'hi haurà un abans i un després' del film, ja que ha servit per canviar la mentalitat dels espectadors catalans. Confia també, que l'administració continuï apostant per potenciar el cinema català, ja que és 'la carta de presentació' d'una cultura i no es pot deixar a les lleis dels mercats.

'Pa Negre' ha arrasat als recents Premis Gaudí, amb 13 estatuetes. Ha combinat crítica, públic i premis. Com esteu vivint tot aquest èxit?

L'estem vivint molt tranquil·lament. Vam fer una aposta de fer una pel·lícula potent, d'autor però que arribés al gran públic i totes les expectatives posades en el film s'han complert. La satisfacció és gran, perquè ha semblat que l'aposta era bona. Però el món del cinema és molt difícil i cada vegada comences de zero. I el cinema català competeix al mateix preu de taquilla que el millor cine del món. És veritat que tenim un plus de proximitat, com tenen totes les cinematografies, però nosaltres tenim els millors èxits mundials de l'any al costat de les nostres pel·lícules. I per això, hem de tenir un nivell d'exigència molt alt, i a vegades surt bé i a vegades no.

I per què ha sortit bé aquesta vegada?

A 'Pa Negre' hem comptat amb una bona novel·la com a punt de sortida. Jo vaig comprar els drets tan bon punt la vaig llegir, i amb un extraordinari director, Agustí Villaronga. Llavors vam fer un pacte. Li vaig: ' tu ets molt autor, però fins ara has estat marginal, i jo crec que sé què vol el públic i què podríem treure d'aquesta pel·lícula'. Ajuntem les dues capacitats i a veure què passa. I ha passat que estem recaptant moltíssim, fa 15 setmanes que estem en cartellera. Quan el film estava a punt de retirar-se van caure els Gaudí, com una mena de tsunami, i les nominacions als Goya, que és interessant perquè vol dir que el mercat espanyol també ha respost. Parlant dels Goya, què n'espereu?Els Goya són complicat perquè hi ha molts 'lobbys' i molts interessos, i realment guanyar premis representa que les pel·lícules tornen a fer molts diners a sales, i nosaltres estem lluny d'aquests interessos. Però clar, ells aniran a la seva i nosaltres doncs, si els catalans voten en pes poden fer molt, però allà també té molts fans, la pel·lícula.

Us esperàveu aquest èxit tan gran?

Jo desitjava que anés molt bé perquè deia hi ha d'haver una abans i un després de 'Pa Negre'. Treballar per a una cultura com la nostra, dóna molt sentit al què un fa. Jo vull que això sigui un pas endavant important, perquè feia molts anys que no teníem èxit de públic. Jo treballava en aquest direcció, no amb la dels premis. El que és cert és que em fa una il·lusió tremenda haver fet 1 MEUR de taquilla en 15 setmanes, i amb número mitjanet de còpies. La gent ha fet servir el boca orella i la pel·lícula ha circulat com un reguerot de pólvora.

Vol dir llavors que ha canviat la mentalitat del públic català?

El públic català necessitava pensar que hi havia pel·lícules que li interessaven. I gosarà més a anar al cinema, després de 'Pa Negre', ho dic amb tota la humilitat del món, perquè s'estan fent pel·lícules molt bones. Però hi ha el prejudici, el que passava abans amb el cinema espanyol. Si TV3 s'implica amb la promoció és bàsic, i si tv3 descobreix el potencial per la promoció internacional que no la tenen les sèries de ficció i es posa a favor d'això, el talent que hi ha a Catalunya, que és molt funcionarà.

Hi ha tingut a veure també la política del departament de Cultura. Com la valora?

Jo crec que s'ha fet una bona política cinematogràfica els últims quatre anys. S'han detectat els problemes del cinema català, i sobretot s'ha vist que era l'última part de la cultura catalana que faltava normalitzar. I què passava amb el cinema? Jo crec que el govern anterior ha pogut mirar de cara als problemes del cinema. Es poden dir moltes coses dolentes del tripartit, però en cinema van fer l'aposta de donar suport a quatre o cinc projectes forts que busquessin el seu públic, en diferents gèneres. I les quatre que s'han finançat han anat bé. Ningú ha estat l'èxit rotund de 'Pa Negre', però ara comença a fructificar aquesta política.

I què n'esperen de la nova conselleria?

Crec que Ferran Mascarell sap molt de què va, o sigui que si ho vol fer bé, ho pot fer bé. Però cal que miri els ulls del sector, perquè és molt canviant. I s'ha d'aprofitar allò que ha fet bé el govern anterior i a poder ser, millorar-ho. Però no hem de partir de zero, a mi m'espanta que entri un govern i comenci a derogar tot el que ha fet el govern anterior. No té cap sentit, i crec que Mascarell és prou intel·ligent per saber què hi ha hagut de bo, i envoltar-se de la gent que en sap.

Amb el temps que fa que es mou en el món del cinema, a Catalunya, què ha canviat?

La Llei del Cinema. És important, no només per la paritat del català i el castellà, que és de justícia pel dret que tenim a poder triar. Però també és important perquè va a favor del cinema europeu. A les sales i multisales dels pobles i municipis de Catalunya només es veu cinema americà d'entreteniment. Només a les capitals hi ha sales amb cinema europeu en VOS. La llei va a favor d'això i per tant, és una llei molt avançada i molt bona. S'ha de crear l'hàbit que la gent tingui ganes de veure els actors parlant amb la seva llengua. Els americans han fet una política molt bruta de blocs i han segrestat les sales, amb films que no estrenaven ni els seus països, doblats i tothom les ha acceptat com si fossin pròpies i ells no en doblin ni una. I hi ha d'haver lleis que regulin això. Ara s'han de desenvolupar els reglaments i espero que el nou govern estigui a l'alçada.

Malgrat tot, sovint es critica la política de subvencions al món del cinema...

Això és absurd. La indústria de l'automòbil també està subvencionada. Estem a la societat del benestar Tot Europa protegeix el cinema perquè sap que és la seva carta de presentació al món, sap que genera cultura, i és un mitjà enormement influent a la població. I per això crec que no es pot deixar a les lleis del mercat, de cap manera, perquè sinó, passaria com en tants països del tercer món on només es veu cinema americà. Evidentment que s'ha de subvencionar el cinema, també se subvenciona la sanitat i moltes altres coses.

Però el cinema és indústria...

No és només una indústria, perquè també és cultura. I si només fos indústria, estaríem tots fent pel·liculetes de distracció, que ja n'hi ha. I això sí que només és indústria. Però a Europa no va així, i de la mateixa manera que l'escola pública és bona i la paga l'estat per la igualtat d'oportunitats. El cinema és importantíssim aquí, com ho és a l'escola. I jo ho lligo al paquet de mesures, perquè crec en la diversitat d'Europa, idiomàtica i cultural, i amb el punt que hem arribat a la igualtat d'oportunitats, i per fer això, cal accés a la cultura i no ho fas només amb diners.

I quin és doncs el futur del cinema català?

El futur del cinema català és seguir mantenint aquesta imatge de marca molt bona que tenim, perquè estem fent cinema experimental amb centre de producció a Barcelona, que té èxit als festivals internacionals. Això no tocar-ho perquè té un cost molt petit. Però és veritat que s'ha de donar suport a projectes amb ambició. Si la Televisió de Catalunya hi juga, fa jugar la Televisió Espanyola, la Generalitat hi juga i el Ministeri de Cultura hi juga, podem fer pel·lícules com 'Pa Negre', que no són res més, que pel·lícules que vol ser una pel·lícula europea, parlada amb un idioma europeu, tan gran o tan petit com el danès, que té una cinematografia fantàstica. Talent n'hi ha, indústria n'hi ha, simplement hi ha d'haver la voluntat política que no es retrocedeixi amb el què s'ha avançat.

I per aconseguir ser més internacionals?

Només té una fórmula: fer bon cinema. Jo amb 'Pa Negre' no he tingut cap problema en vendre-la. Me l'ha agafada una distribuïdora alemanya que me l'ha començarà a vendre a tot el món. Nosaltres sempre hem anat amb català i pel món no hem tingut cap problema per la llengua, a Espanya una mica, però ara espero que es vagin trencant tabús. Estem a punt, i és qüestió de no afluixar.

Han estat mesos atrafegats, però heu començat a pensar en nous projectes? Sí, tot això ens ha donat molta energia. Sempre hem tingut un banc de projectes potent, perquè no parem de fer recerca, encara que no sempre surten. Portem una línia coherent, de lligar autoria, amb voluntat de peli europea i públic sempre hi ha estat, i 'Pa Negre' n'és l'exemple més reeixit. Estem encantats perquè crec que tenim projectes molt bons, però el cinema és molt artesanal, no té fórmules màgiques. Som una productora petita que segueix el projecte des de la gestació del guió fins a la posada en sales, i que controli molt bé tots els processos. La idea és seguir treballant així.

No pot avançar cap detall d'aquests nous projectes?

No podem avançar res, perquè ho estic tancant, però són projectes que poden tenir èxit de públic. Tenim uns equips molt depurats. S'aprèn dels errors i els encerts i al final acabes tenint el diamant gairebé polit i crec en l'experiència., perquè és un ofici molt artesanal, i hi entren en factors molts creadors que s'han de saber posar en línia perquè funcionin a l'hora. La fotografia, els actors, el valor de producció... tot això ha d'anar a la una, i en aquest cas, amb l'Agustí hem fet un bon tàndem. Domina molt bé les dinàmiques de grup i si a darrere té una estructura que li dóna suport, tira bé.

Per tant, el proper projecte també serà amb Villaronga?

Villaronga ja està fent una altra cosa, per desintoxicar-se de tot això, 'Evita Perón' per Televisió Espanyola. 'Pa Negre' és la tercera pel·lícula que fem junts, però crec que en farem més perquè ens entenem molt. Malgrat les baralles que hi ha normalment entre productor i director, és que els directors estan obsedits amb les seves manies, nosaltres hem trobat aquest equilibri. Ell s'ha deixat portar de la mà cap al públic, però jo sense el seu talent com a director no hagués pogut fer una pel·lícula com aquesta.