Itàlia reviu les bombes de Mussolini contra els catalans

RomaQuan les bombes que es precipitaven sobre els habitants de Barcelona el març del 1938 van colpir la Gran Via per segon dia consecutiu, la vídua de l’escriptor Joan Crexells, Paquita, es va refugiar amb la seva filla Eugènia a la cuina. “Els bombardejos eren tan constants que havien desistit de córrer cap al refugi”. Elles es van salvar de la bomba que els va esberlar la casa i les va deixar a pocs metres de l’esvoranc fumejant. “En canvi, Joaquim de Trias, un amic a qui Crexells havia encomanat la família abans de morir i que havia vingut de visita, va perdre la vida perquè s’havia quedat al saló”. Ho explica a l’ARA Isabel Turull, neta de Crexells i professora de català a la Universitat La Sapienza, que ahir per primer cop va poder veure la foto de la casa materna amb el ventre a l’aire a la inauguració a Roma de l’exposició Catalogna bombardata que va presentar el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, a la Cambra de Diputats.

Un diputat del partit al poder a Itàlia, el demòcrata Marco Miccoli, va apadrinar la inauguració de la mostra a la biblioteca de la Cambra. L’exposició l’ha impulsat la Generalitat juntament amb un centre cultural italià i dues associacions de familiars dels voluntaris antifeixistes italians que van lluitar al costat de la República. Un d’ells, Italo Poma, assegura que l’objectiu és “sensibilitzar l’opinió pública italiana de la responsabilitat gravíssima que la Itàlia feixista” va tenir en la Guerra Civil. “Alemanya ha demanat perdó, i Itàlia encara no”, va lamentar. “Itàlia té la consciència bruta” i mira cap a un altre cantó, va afirmar Doriano Maglione del Centro Buonarroti.

El gran públic italià, de fet, desconeix que va ser el dictador Benito Mussolini qui va convertir Barcelona i altres ciutats catalanes “en la primera experiència de terrorisme bèl·lic sobre la població civil” de la història, com recordava ahir Miccoli. Per això, els impulsors de la mostra estan satisfets del gran interès que ha suscitat entre els joves durant la gira que les fotos dels bombardejos han fet a Itàlia. La mostra ha rebut 10.000 visitants en les 43 ciutats en què ha viatjat fins ara. Després d’estar-se a la capital italiana fins al 17 de març, al centre Ex Cartiera Latina, recorrerà les ciutats de Verona, Milà, Torí i Prato, i després anirà al sud d’Itàlia.

La diplomàcia del ‘procés’

L’associació d’italians residents a Barcelona, AltraItalia, ha donat suport a una querella contra els pilots de l’aviació feixista italiana que han presentat a l’Audiència Nacional dos afectats pel bombardeig. L’ajuntament barceloní s’ha sumat a la querella. El Govern, en canvi, interessat a bastir complicitats amb els estats europeus en aquest moment d’internacionalització del procés d’independència, ha apadrinat aquesta exposició, que recorda la convulsa història catalana. Romeva explicava al públic italià que va omplir la biblioteca que la mostra mira al passat “per la dignitat i la qualitat democràtica d’avui”. Interpel·lat per l’ARA, el diputat del Partit Demòcrata, Miccoli, va reconèixer que la judicialització ara mateix del procés català per part de l’estat espanyol “no és la sortida, cal optar per la via política”.