Publicitat
Publicitat

En directe

James Blake lidera el triumvirat del 'dubstep' en l'aniversari del Razzmatazz

JAMES BLAKE RAZZMATAZZ DIJOUS, 8 DE DESEMBRE

Amb un ambient esplèndid i plena a vessar, la Sala Razzmatazz va celebrar el seu onzè aniversari. El cartell, de luxe, semblava més el d'un minifestival que no pas el d'un triple concert amb tres dels noms més rellevants del dubstep actual. De la tríada en destacava amb lletres grosses James Blake, que va oferir un directe en alguns aspectes brutal i avassallador. Els altres reclams eren Jamie Woon -que, com Blake, figurava a la llista de la BBC dels noms que cal seguir durant el 2011- i Jamie xx, amb una sessió de dues hores prevista per al final de la nit. Era una ocasió magnífica per prendre el pols a l'evolució de la música més avançada. Nascuts als anys vuitanta, els tres James han crescut amb la poma del Mac tatuada al front. A les seves mans l'electrònica ja no és una cosa freda i sofisticada, sinó una eina potentíssima per emocionar. No parlem de noves tecnologies ni de música del futur, sinó dels instruments i la música del present.

Woon, jove talent descobert per Burial i apadrinat per Gilles Peterson, va oferir un set senzill i directe que va connectar a la primera, tot i que no oferia gaires oportunitats de ballar als que ja tenien ganes de gresca. Malgrat el coixí electrònic, el que defensa Woon són cançons en el sentit més convencional de la paraula. Amb la guitarra penjada a l'espatlla, el londinenc va desgranar un repertori de soul cantat a cau d'orella, mentre les bases suggerien més que no pas s'imposaven.

El plat fort, però, era James Blake, una de les veus més personals del moment i, amb només 23 anys, autor d'una de les músiques més fascinants i misterioses de l'actualitat. Amb el suport d'una bateria mig electrònica, guitarra elèctrica i efectes, Blake va asseure's davant els seus teclats i durant poc més d'una hora va sumir el públic en l'embruix d'un univers que sembla fet de fragments d'un món que s'esquinça. Els subgreus jugant perillosament amb la frontera del dolor, la veu tractada com un sintetitzador i un final prou ballable van deixar els assistents amb un somriure d'orella a orella.

Més pacients van haver de ser els seguidors de Jamie xx, cervell de l'imprescindible grup d'indie-pop The xx, que oferia el seu set a les tres de la matinada, després que punxés el mateix Blake i una plèiade de discjòqueis com Pariah, Pangea i Untold, repartits pel Pop Bar i la Rex Room.

Més continguts de