Publicitat
Publicitat

CULTURA

Jaume Cabré anima Òmnium Cultural: "Ladran, luego cabalgamos"

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes defensa l'entitat de les crítiques dels que tenen "l'Estat, Déu i Rouco Varela al seu costat". I dóna les gràcies a dues persones que han animat a fer més socis: Pep Guardiola i Alícia Sánchez-Camacho

L'escriptor Jaume Cabré ha dit, en la glossa d'Òmnium Cultural, que es tracta d'una peça clau de la societat civil catalana des del final de la dictadura. "Fa 35 anys que es va instaurar la democràcia i Òmnium encara ens fa falta pels mateixos motius pels quals va néixer durant la dictadura. Això és molt fort. Vol dir que tenim un problema", ha dit l'escriptor.

"Òmnium s'ha sabut fer enemics: els que odien la llengua catalana i els que volen anorrear la personalitat de Catalunya. Òmnium és una pedra a la sabata perquè és una mostra que som vius. Quan un polític s'escandalitza perquè Òmnium rep ajuts públics o quan altres diuen que els socis, és a dir jo, som 'hooligans', penso en els clàssics: 'Borden i de seguida sabem que cavalquem davant de tothom' –diu Cabré en llatí–. Una cita que en castellà han atribuït erròniament a Cervantes i que han arrodonit en: 'Ladran, luego cabalgamos'. Que bordin!", deia l'autor de 'Jo confesso'.

Cabré desacreditava les crítiques anticatalanistes en pro de la universalitat. "Tenen l'Estat, Déu i Rouco Varela al seu costat, i en aquestes condicions el diàleg és difícil", ha dit. I tot i que està convençut que "no els convencerem mai, els que ens volen mal", ha recordat què ha impulsat l'augment de fins a quasi 30.000 socis aquests darrers mesos: "Les declaracions de la líder que està en contra de les subvencions a Òmnium, gràcies, Alícia Sánchez-Camacho, per l'empenteta, i que Josep Guardiola fes d'Òmnium els seus tres fills. De nou, gràcies, Pep".

"Com és que un país que fa castells de 3 de 10 no té polítics capaços de fer pinya?", es demanava l'escriptor. "A Espanya estem sols", deia. I defensava el camí obert per Òmnium Cultural cap a la independència: "El camí és llunyà però factible, costerut però a l'abast".


Més continguts de