Jean-Michel Basquiat: L’art convertit en un cavall de Troia

Bilbao“Hi hagut un canvi en el mercat: Jean-Michel Basquiat està al mateix nivell que Munch i Picasso. Però el que m’interessa no és el valor de les obres, sinó per què són tan valuoses: el seu art sembla fet ara mateix; va agafar elements de tot arreu, i sembla que fes un copiar i enganxar”, va afirmar ahir Dieter Buchhart, el comissari, juntament amb Álvaro Rodríguez Fominaya, de la retrospectiva que el museu Guggenheim de Bilbao dedica a l’artista nord-americà a partir d’avui. El títol de l’exposició, Jean-Michel Basquiat: Ara és el moment, fa referència al discurs de Martin Luther King en què va pronunciar la frase “He tingut un somni” i va dir que havia arribat l’hora d’un temps d’humanitat i igualtat. També homenatja el títol d’una peça de Charlie Parker, un dels músics que més admirava.

“Ha arribat el moment d’estudiar Basquiat en el context de la història de l’art i descobrir la seva posició única, com les d’Andy Warhol i Gerhard Richter”, rebla Buchhart, per a qui Basquiat (1960-1988) “agafava elements d’una pel·lícula de Hitchcock, de les notícies, d’un conversa amb un amic o paraules del llatí”. “Les seves pintures són com tenir diferents finestres del navegador d’internet obertes alhora. Amb aquesta reunió d’idees i coneixement, troba nous espais i noves associacions, i això és increïblement contemporani”, afegeix Buchhart.

A més de l’estètica, l’art de Basquiat segueix vigent perquè les problemàtiques que va abordar segueixen en portada. “Estem en un moment en què el món està afectat per la repressió, el racisme i els problemes econòmics, i tots aquests temes apareixen en la seva obra”, explica Buchhart. Basquiat va morir el 1988 d’una sobredosi d’heroïna. Tenia 27 anys i en menys d’una dècada havia creat un corpus fascinant de 3.000 obres, un miler de les quals són pintures. Va començar la seva trajectòria fent grafitis “conceptuals” al carrer i al metro, i el 1984, a partir d’una idea del galerista Bruno Bischofberger, va realitzar una sèrie de grans pintures en col·laboració amb dos artistes consagrats: Andy Warhol i Francesco Clemente. Abans ja havia col·laborat amb el seu amic Keith Haring.

Un observador agut de la realitat

“L’obra de Basquiat és com un cavall de Troia: penetra en el sistema i hi introdueix canvis de manera silenciosa”, diu Buchhart. Malgrat que l’artista va morir fa 27 anys, aquesta és la primera exposició de la seva obra organitzada segons els seus grans temes: la vida al carrer, convertit en el seu estudi; els esportistes afroamericans, convertits en herois i sants; el racisme, l’esclavitud i el colonialisme; el coneixement profund de la història de l’art i el seu interès per la història de l’Àfrica, i com va traslladar l’esperit fragmentari del jazz, el hip-hop i el rap a la seva obra. Així mateix, en les pintures es poden observar nombrosos jocs de contraris, com el que es produeix entre el blanc i el negre, la dreta i l’esquerra de l’obra, el bo i el dolent, els personatges famosos i els anònims. En definitiva, la selecció d’obres posa en relleu les nombroses capes de les seves obres i la complexitat amb què va articular les imatges entre elles i també amb textos.

Jean-Michel Basquiat: Ara és el moment és la mostra més ambiciosa de l’artista que s’ha vist a l’Estat. Prové de l’Art Gallery d’Ontario, al Canadà, i a Bilbao compta amb el patrocini d’Iberdrola. “Hem ampliat la visió de la seva iconografia i hem mirat de buscar la simbologia que va més enllà de les obres més habituals, les més pictòriques. Hem posat un èmfasi específic en les obres en què l’element lingüístic té un pes fonamental, i això distingeix aquesta exposició de les anteriors”, diu Rodríguez Fominaya, que és el comissari que aporta el Guggenheim. “Va fer servir el pinzell com una arma. Si llegeixes en veu alta les pintures, es pot seguir la lògica del seu pensament”, subratlla Buchhart. Un dels detalls més curiosos entre el centenar de pintures i dibuixos exposats es troba en la pintura Panell d’experts (1982): Basquiat va sortir amb Madonna durant sis mesos als primers anys 80 i va escriure el seu nom a sota del de Venus, fent un joc entre una persona concreta i l’arquetip de la deessa. “Els va guixar perquè te’ls miris més”, recorda Buchhart.

La ràbia per la mort d’un amic

Algunes de les peces revelen detalls de la biografia de l’artista. La que obre el recorregut, Sense títol (Accident de trànsit), de l’any 1981, evoca la seva convalescència després que un cotxe l’envestís quan era un nen. Aleshores la seva mare li va regalar un manual d’anatomia que va ser fonamental per forjar el seu art. De fet, en dues de les últimes obres exposades, Vitaphone i Saxo alt, totes dues realitzades el 1986, s’hi poden veure diferents dibuixos anatòmics. Dos anys després d’ Accident de trànsit va immortalitzar uns fets que el van colpir profundament: la mort del seu amic i també artista Michael Stewart en mans de la policia. L’amic està representat com una ombra. “Basquiat va pensar que li hauria pogut passar a ell mateix”, assegura Rodríguez Fominaya. Els dos policies que flanquegen l’ombra semblen personatges de còmic, i aquest fet també és revelador. “Volia dedicar-se al còmic, però per sort no va fer-ho. Així i tot, va portar el còmic a un nou camp de coneixement”, considera Buchhart.

Les col·laboracions amb altres artistes representen un 10% de la producció de Jean-Michel Basquiat. Quan va treballar colze a colze amb Andy Warhol el 1984, el pare del pop art nord-americà estava considerat un artista comercial. No era una bona idea acostar-s’hi, i l’exposició de les seves pintures conjuntes no va rebre bones crítiques. Però no es pot dir que Basquiat en sortís mal parat. Les obres van ser realitzades al taller de Warhol, i Basquiat va treballar damunt el que li havia proposat el seu amic. A Ali malalt lluitant per la seva vida, Basquiat va contestar al logotip d’una coneguda marca de roba esportiva amb el logotip genèric d’un paquet de xiclets. I a Qualitat va pintar el cap d’un cocodril damunt de dos bistecs extrets d’un anunci.

“Hem volgut mostrar el diàleg i la lluita entre Andy Warhol i Basquiat a partir dels seus respectius principis artístics”, diu Buchhart. Mentre que per a Warhol la fama i els diners eren elements cabdals, per a Basquiat era prioritari difondre el missatge de les seves obres, tal com van recordar ahir les seves germanes, presents a Bilbao. A més d’aquestes grans teles, Basquiat va intervenir en una altra obra de Warhol amb el signe del dòlar. Hi va pintar una serp a sobre i va escriure: “No em trepitgis”.