Publicitat
Publicitat

Joan Manuel Serrat, doctor 'honoris causa' per la UPF

El Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) concedirà el títol de doctor honoris causa a Joan Manuel Serrat a proposta del rector, Josep Joan Moreso. Així, la UPF es converteix en la primera institució catalana que li atorga aquesta distinció, en reconeixement a la dignitat i la força de la paraula en les seves cançons i la defensa i difusió del català, i per la contribució que el cantautor barceloní ha fet en l'àmbit de la cultura i les arts, amb excel·lència i projecció social. L'acte de lliurament es farà la primavera vinent.

En el marc del vigent curs acadèmic, que la Universitat dedica a la paraula com a vehicle de creació i de coneixement, Joan Manuel Serrat representa la dignitat i la força de la paraula com pocs músics i cantants, tant pel valor expressiu dels seus textos originals, siguin en català o castellà, com en la difusió d'alguns dels millors poetes del segle XX, segons el Consell de la UPF.

A més de la defensa cívica o política de la llengua i la cultura catalanes durant el franquisme, Serrat ha estat un dels artistes que més ha contribuït a la difusió del català fora del país, i algunes de les seves cançons han estat cantades a cor en llengua original o taral·lejades per milers d'oients de diverses generacions als teatres i als estadis de ciutats com Madrid, Bogotà, Buenos Aires, Mèxic o Montevideo, segons els arguments per la distinció.

Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943), cantautor, compositor, intèrpret i músic, és una de les figures més destacades de la cançó moderna, tant en llengua catalana com castellana. El 1965 participa en el programa Radioscope de Ràdio Barcelona, dirigit per Salvador Escamilla, el qual el recomana a la petita discogràfica catalana Edigsa, amb la qual grava el seu primer treball, Una guitarra.

Debuta en públic com a membre número tretze dels Setze Jutges, en un teatre d'Esplugues de Llobregat. A partir d'aquí, la trajectòria de Joan Manuel Serrat l'ha portat a signar més de cinquanta discos i més de cinc-centes cançons, moltes de les quals formen part de la memòria col·lectiva dels catalans, els espanyols i els iberoamericans de les últimes dues o tres generacions.

Més continguts de